Vila de la comarca del Maresme, situada a la part central de la comarca. El seu terme municipal va des del peu de la Serralada Litoral fins a prop de la costa. El casc urbà està situat al marge dret de la riera d'Argentona.
El museu del càntir, que va ser fundat el 1975, està lligat a la festa del Càntir que se celebra des de 1951, recuperant un aplec que se celebrava des del segle XVII en honor a Sant Domènec, patró de les aigües, que segons la tradició va alliberar Argentona de la pesta.
L'edifici que actualment allotja el museu va ser inaugurat l'any 2000
El museu exhibeix permanentment uns 3000 atuells d'aigua. El 2006 es va inaugurar l'espai Picasso on es mostren 4 exemplars de càntir del genial artista.
La Casa Puig i Cadafalch, casa d'estiueig de l'arquitecte mataroní, construïda entre 1897 i 1905. La façana presenta diversos elements modernistes. Va arribar a estar en estat deplorable, però el 2018 s'ha començat a restaurar
L'església de Sant Julià, d'estil gòtic, construïda entre els segles XVI i XVII sobre una antiga església romànica. Va ser restaurada per Puig i Cadafalch el 1897.
A la mateixa plaça, davant de l'església hi trobem la Casa Gòtica, edifici residencial de l'any 1534.
Al carrer Gran, a tocar de la Plaça de Vendre hi trobem la font de Sant Domènec, una de les més representatives d'aquesta vila amb estret lligam amb l'aigua i les fonts. La font original data del segle XV, actualment està decorada amb una figura del sant.
El carrer Gran, eix central de la població, ha estat convertit recentment en carrer de vianants i decorat amb diversos models de càntir.
A la Plaça Nova, hi trobem un model restaurat del tramvia que va unir la vila amb Mataró fins als anys 60 del segle XX.
Argentona era una vila tradicional d'estiueig de la burgesia, això fa que als seus carrers hi trobem edificis amb valor arquitectònic.
Can Baladia, edifici modernista que va ser construït entre 1888 i 1910, era propietat d'un industrial tèxtil mataroní, actualment convertit en restaurant.
Can Mercader, coneguda també com la casa mora, d'estil neoàrab amb detalls modernistes, construïda el 1903
La font Picant i el seu entorn, actualment recuperat després d'anys d'abandonament, va ser fins als anys 70 del segle XX, un lloc d'esbarjo molt concorregut per la gent d'Argentona i de la comarca.
Recentment es va recuperar la veta d'aigua que subministrava aigua picant a la font, però el 2012 s'ha tornat a tancar degut a l'alta concentració en manganès que s'hi ha detectat.
Argentona és una vila d'aigua i de fonts, una iniciativa ciutadana ha impulsat la recuperació de fonts, entorns i camins, aquí en tenim unes quantes.
Fora del nucli urbà, al veïnat del Cros i dissenyat per l'arquitecte Puig i Cadafalch hi ha Can Garí, construïda entre 1898 i 1900 per al financer Josep Garí.
El carrer Gran, eix central de la població, ha estat convertit recentment en carrer de vianants i decorat amb diversos models de càntir.
A la Plaça Nova, hi trobem un model restaurat del tramvia que va unir la vila amb Mataró fins als anys 60 del segle XX.
Argentona era una vila tradicional d'estiueig de la burgesia, això fa que als seus carrers hi trobem edificis amb valor arquitectònic.
Can Baladia, edifici modernista que va ser construït entre 1888 i 1910, era propietat d'un industrial tèxtil mataroní, actualment convertit en restaurant.
Can Mercader, coneguda també com la casa mora, d'estil neoàrab amb detalls modernistes, construïda el 1903
La font Picant i el seu entorn, actualment recuperat després d'anys d'abandonament, va ser fins als anys 70 del segle XX, un lloc d'esbarjo molt concorregut per la gent d'Argentona i de la comarca.
Recentment es va recuperar la veta d'aigua que subministrava aigua picant a la font, però el 2012 s'ha tornat a tancar degut a l'alta concentració en manganès que s'hi ha detectat.
Argentona és una vila d'aigua i de fonts, una iniciativa ciutadana ha impulsat la recuperació de fonts, entorns i camins, aquí en tenim unes quantes.
 |
| Font del Camí |
 |
| Font de les Sureres |
 |
| Font de l'Esquirol |
 |
| Font de l'Esquirolet |
 |
| Font del Ferro |
