Municipi de la comarca de l'Alt Empordà situada als contraforts de les Alberes i al llarg de la vall de la riera d'Anyet.
Una de les entrades al poble és el pont sobre la riera d'Anyet. Riera que neix al terme de la Jonquera i que va a trobar-se amb la Muga a l'alçada de Peralada.
El pont es va aixecar entre els segles XVI i XVII però ha estat recentment restaurat.
El poble estava envoltat de muralles, aixecades en algun moment entre els segles XIII i XV. Dels tres portals d'accés a la vila, el d'Amunt és el que millor es conserva. La casa adjacent al portal conserva el mur de la muralla amb espitlleres incloses.
La Plaça Major segur que té ben poc a veure amb la plaça medieval original
Entre el carrer Major i la plaça de l'església hi ha un pas emporxat sota l'apèndix d'un habitatge
L'església de Sant Climent, d'una sola nau, va ser construïda el 1687 al mateix indret on hi havia l'antic temple, documentat des del segle X. Va ser restaurada a finals del segle XX.
L'edifici de l'Ajuntament és de recent creació i amb un vèrtex de façana força original. Va ser inaugurat el 1986
El centre neuràlgic de Sant Climent és la plaça Carles Cusí, un espai creat els anys 20 del segle XX. No hi trobarem gaire sol a l'hivern, però l'ombra a l'estiu hi és assegurada.
El 1935 es va crear la Societat de socors mutus la Concòrdia i a finals del 1940 van inaugurar local amb cafè i sala de ball. Des de 1992 és de titularitat municipal
Cal Metge Vell, edifici residencial d'aire neo-modernista amb incrustació de còdols desgastats a la façana.
Els carrers de Sant Climent ens fan de guia turístic a través dels cartells instal·lats per l'Ajuntament. El de la Placeta de l'església n'és un exemple.
0 el de l'ombrívola plaça de Sant Sebastià amb el meu reflex inclòs.
Aquí el nostre guia ens informa sobre Can Murtra i la seva història.
Quan el servei militar era obligatori i es feien els sorteigs de lleves, si el primer premi era excedent, per a molts el premi de consolació era Sant Climent.
El 1946 l'exèrcit va fer una compra de terrenys al municipi, que va ampliar el 1964 i va passar a posseir el 62 % del terme municipal. En aquesta època es van crear els CIR (Centres d'Instrucció de Reclutes), això va fer que fossin milers els que passaven per Sant Climent cada any. El 1986 els CIRs van passar a la història i amb la fi del servei militar obligatori el 1997, actualment només queden unes desenes de militars professionals vivint a la zona del campament.
Per darrera aquest revolt és per on es perdien els que anaven a fer de soldat. No passarem d'aquí perquè tot i que en queden pocs diuen que encara se senten xiular les bales i explotar les granades. Recuperaran algun dia la pau que van perdre fa dècades?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada