Comuna costanera de la Catalunya Nord a la comarca del Rosselló
La imatge més retratada d'aquesta vila marinera és sens dubte la seva església de Santa Maria dels Àngels i la seva ubicació a mercè de les onades.
Retratada i pintada pels innombrables artistes que han fet estada a la vila... Picasso, Dalí o Matisse entre molts d'altres.
Aquesta església va ser construïda després de ser arrasada tota la vila vella, amb l'antiga església inclosa, per ampliar la fortificació del Castell Reial, amb la direcció de Vauban.
L'antic barri de pescadors va passar a ser aleshores el nucli urbà de la vila, que en convertir-se en un important atractiu turístic, s'ha anat farcint de botigues, hotels i restaurants.
Es conserven alguns dels portals de les antigues muralles que encerclaven la vila.
El Castell Reial és d'origen medieval, però va ser molt modificat per Vauban a finals del segle XVII.
El Castell Reial és d'origen medieval, però va ser molt modificat per Vauban a finals del segle XVII.
El castell fa de separació entre les dues parts en què està dividida la vila, l'actual vila vella i el barri del Raval.
La seva posició estratègicament aturonada li confereix un domini visual sobre tot l'entorn.
Dalt del turó al sud de la vila està ubicat el Castell de Sant Elm, construcció realitzada el segle XVI
El fort Mirador, una altra fortificació ampliada i reformada per Vauban i actualment propietat de l'exèrcit, situada per sobre de la vila vella.
Al nord de l'església parroquial, hi ha rebent l'embestida constant de les ones, l'ermita de Sant Vicenç del Cotlliure, construïda el segle XVIII
La Costa Vermella presenta un aspecte rocós i trencat i es mostra com una clara continuació de la Costa Brava.
En definitiva, podem afirmar que aquest és un indret per emmarcar.
2 comentaris:
Excel·lent conjunt d'imatges molt engrescadores.
Només hi trobo a faltar una visita al cementiri on hi reposen les restes de l'Antonio Machado.
No és pas dolent tenir un motiu per tornar-hi, Cotlliure bé mereix la visita.
Una abraçada.
Tens tota la raó, no ets el primer que em diu el mateix, se'm va oblidar completament i això que hi vaig passar gairebé per davant. Com bé dius, és una bona excusa per tornar-hi, i un altre fer el camí de ronda direcció nord. De fet però, no calen excuses per tornar-hi.
Gràcies pel comentari i una altra abraçada
Joan
Publica un comentari a l'entrada