Alella

Municipi interior de la comarca del Maresme situat a les portes de la Serralada de Marina. Vila mil·lenària, documentada des del 975.

La casa Lleonart és un dels símbols de la vila, masia reformada en època barroca però d'origen molt més antic. Coneguda com a Casa Arbúcies al segle XVI, va pertànyer entre el XVII i el XVIII a la família Riera-Lleonart. Salvador i Carles Lleonart van comandar el servei d'espionatge de l'arxiduc Carles durant la guerra de Successió, cosa que els va suposar acabar els seus dies a l'exili.

L'església de Sant Feliu va ser reconstruïda el segle XV sobre una antiga parròquia esmentada des del 993. La façana barroca correspon a una posterior reforma de 1611

El campanar és el que resta del seu passat romànic, datat entre finals del segle XI i principis del XII

No hi ha terme sense creu de terme, en aquest cas, d'estil gòtic, la trobem al Camí de la Creu de Pedra, prop del Camí del Mig que enllaça amb Tiana.

Davant mateix hi ha un mirador molt curiós, ja que està situat rere una filera d'arbres, si almenys hi hagués alguna escletxa des d'on espiar...

Cap als afores de la població hi trobem l'edifici més monumental d'Alella, és la Torre del Governador. L'espai era ocupat des del segle XIV pel Mas Torrella. Antoni Borrell Folch, governador de Catalunya, que n'era el propietari el 1890 va encarregar l'obra a l'arquitecte General Guitart i Lostaló, d'aquí el nom.

En morir el governador el 1909, el 1916 va passar a propietat dels escolapis. Tot el conjunt exhibeix una barreja d'estils que li dóna un marcat caràcter eclèctic, que engloben el neoclàssic, neogòtic, neoàrab i amb una presència del modernisme.

L'edifici escolar, de planta baixa i quatre pisos és d'estil neoclàssic, els dos darrers de construcció posterior.

Cal Marquès d'Alella és un edifici senyorial envoltat de jardí situat a l'entrada del poble. Va pertànyer a l'industrial i polític Camil Fabra i Fontanils a qui se li va concedir el títol de marquès d'Alella el 1889. El fill d'aquest, Ferran Fabra i Puig va ser alcalde de Barcelona i un dels principals benefactors de la vila d'Alella.

Ca l'Alemany és un edifici residencial amb elements ornamentals de caire modernista.

Can Bertran és una casa d'estiueig construïda a finals del segle XIX on hi havia una antiga masia. El 1901 va pertànyer al marquès d'Alella, Camil Fabra, abans de passar a mans de la família Bertran.

Situada dins del nucli urbà, en posició elevada, hi ha la Casa d'Alella o del Terçó, conegut com Les Quatre Torres. Era la casa residencial dels senyors d'Alella, els Banyeres, els Desplà, els Mata i finalment els Fabra. L'edifici actual és del segle XIX.

Can Cases és un gran casal d'estiueig d'estil neoclàssic, construït per l'industrial Raimon Cases el 1863
 

Can Llimona, edifici eclèctic construït a finals del segle XIX com a casa d'estiueig.

Alella té una gran tradició vinícola i com a tal és l'epicentre de la Denominació d'Origen Alella.