Cantallops

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà enclavat al vessant meridional de les Alberes.

El primer esment documentat de l'indret data del 844. L'origen del topònim derivaria de la fusió del mot d'origen gal "cant" (vessant) i de l'ancestral orònim "lupa" (elevació). Que seria fàcil que s'hi sentissin cantar els llops no hi tindria res a veure tot i la figura del llop a l'escut municipal.

Les primeres notícies de l'església romànica de Sant Esteve daten del segle XII tot i que el seu origen és força anterior. L'actual església parroquial era anigament la capell del castelll, del qual en resten alguns vestigis com la torre del campanar, que va ser reconvertit com a tal al segle XIX.

El territori és ple de fonts fruit de les aigües subterrànies que afloren provinents de les Alberes.

A mig camí del Castell de Requesens hi trobem un mirador i un petit altar enclavat entre les roques.

Balaguer

Municipi de la comarca de la Noguera que n'exerceix la capitalitat. El riu Segre travessa el nucli urbà, que dins del terme municipal rep les aigües del Sió.

Els orígens de Balaguer el trobem als inicis del segle VIII amb l'ocupació musulmana del tossal que s'erigeix al marge dret del Segre. Allà hi van construir cap a finals del segle IX el Castell Formós. Avui en dia podem veure les restes del castell i les seves muralles que posteriorment va ser residència dels comtes d'Urgell.

Sense moure'ns dels turons que presideixen la ciutat visitem l'església de Santa Maria de Balaguer, edifici gòtic construït entre els segles XIV i XVI per substituir l'antiga Suda del castell com a església parroquial.

Des d'aquí dalt es pot gaudir d'unes esplèndides vistes de la ciutat i les seves rodalies.

El Sant Crist de Balaguer és una basílica i santuari construït el segle XVII al Pla d'Almatà, on anteriorment hi havia hagut un temple romànic i encara abans una mesquita. La façana, d'estil neoclàssic, va ser reconstruïda el segle XX 

Un cop a baix descobrim el traçat medieval dels carrers del nucli antic.

La Plaça Mercadal de Balaguer, originària del segle XIV té l'honor de ser la plaça porticada més gran de Catalunya. Constituïda per cinc trams de la mateixa estructura. Podem observar que tots els arcs són de mig punt.

Des del setembre del 2020, tot passejant per Balaguer, podem topar amb el gos Rovelló, el lloc on sol ser vist amb més freqüència és a la Plaça del Pou.

Aquí resta immortalitzat el personatge creat per l'escriptor balaguerí Josep Vallverdú.

Artesa de Segre

Municipi de la comarca de la Noguera envoltat per la serralada del Montsec. El riu Segre, durant el seu curs mitjà, creua aquest terme municipal que està format per 22 nuclis de població.

Els orígens d'Artesa de Segre es remunten als inicis del segle XI, quan els sarraïns van construir un castell al turó que corona el terme. El nucli de la ciutat forma un entramat medieval que té com a centre la Plaça Major porxada.

L'església dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció no té gaire història, ja que va ser bastida a partir 1965 després d'enderrocar l'antiga església neoclàssica datada al segle XVIII.

Es dona la particularitat que Artesa, tot i superar de poc els 3000 habitants, gaudeix del títol de ciutat. Alfons XII li concedí el títol el 1927 després d'haver-hi intercedit Joan Maluquer, vinculat a la població i amic personal del rei. Títol en mà la població es va lliurar de veure's anegada per la construcció d'un pantà, que no es va arribar a construir.

La Clua de Meià

Conegut simplement com a Clua, és un nucli de població del qual se'n tenen notícies des de mitjans del segle XI. A mitjans del segle XIX es va unir a Baldomar i el 1926, junt amb la Vall d'Ariet i Vernet van passar a formar part del municipi d'Artesa de Segre. A la dècada de 1960 va quedar totalment despoblat, però durant els 1970 un grup de joves s'hi va instal·lar, van reconstruir les cases i es van dedicar a la fabricació de formatge artesanal.

L'església, dedicada a Sant Julià és d'origen romànica però reconstruïda en època barroca. Ja fa temps, però que no s'hi escolten sermons ni s'hi fan benediccions i ha passat a ser un equipament popular.

La Vall d'Ariet

Nucli de població totalment disseminat i actualment deshabitat. Situat a la banda nord del terme municipal, a la vessant oriental de la Serra de Sant Mamet. Lloc ideal per gaudir tranquil·lament, i si cal en plena harmonia amb la natura, de l'immens paisatge que ens envolta, poca gent ens trobarem pel camí que ens ho pugui retreure.

L'ermita de Sant Bartomeu és un edifici aïllat d'estil romànic originari del segle XI situat al bell mig de l'antic terme.