Sant Hipòlit de Voltregà

Petit municipi de la comarca d'Osona envoltat pel municipi de les Masies de Voltregà. Forma part de la subcomarca del Voltreganès.

 

Dins del seu nucli urbà, que no arriba al quilòmetre quadrat, hi podem trobar certes mostres arquitectòniques destacades.

La Casa de la Vila, construïda el segle XVII, va ser la seu del gremi de la parairia fins que el segle XIX es va convertir en la seu del govern municipal.

L'església parroquial és una obra barroca dedicada a sant Hipòlit consagrada el 1780

Casa Codinas, edifici eclèctic del segle XIX

A la mateixa Plaça al nova, contigua a l'anterior, tenim una altra mostra d'arquitectura de finals del segle XIX, aquesta sense cap estil concret.

Plaça presidida pel bust de Josep Anselm Clavé.

Molins de Rei

Municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al marge esquerre del riu.

La primera església parroquial va ser construïda el 1209 i substituïda per una d'estil neoclàssic el 1870, la qual va ser destruïda el 1936. l'Actual església, dedicada a Sant Miquel Arcàngel, va ser aixecada el 1947

A la Plaça de la Creu, roman dempeus des de 1430 el Palau de Requesens, família noble que hi va viure fins al 1564, que es van traslladar a Madrid. Molt malmesa durant la guerra del francès s'ha començat a restaurar el 2009. Hi ha una capella gòtica adossada al palau.

Ca n'Ametller, situat a la Plaça Catalunya, era una casa pairal de principis del segle XIX, que es va reconvertir a edifici senyorial. Actualment, un cop restaurat, allotja el centre de normalització lingüística.

Foment agrícola, industrial i comercial va fer construir aquest edifici noucentista com a centre social. Va ser restaurat el 1991 i reconvertit a foment cultural i artístic.

La Fira de la Candelera, que el 2018 ha celebrat la seva 167a. edició, se celebra el primer cap de setmana de febrer. Als seus inicis el 1851 era una fira agrícola i ramadera, però amb el temps, sense renunciar als seus orígens, ha anat agafant noves dimensions, fins a convertir-se en una de les fires comercials i lúdiques més arrelades i concorregudes del país.

Agramunt

Municipi de la comarca de l'Urgell, situat entre la plana d'Urgell i la ribera del riu Sió.

Agramunt és conegut pel torró, arrelat a la vila des del segle XVIII. 
Torrons Vicens té la botiga principal a peu de carretera, botiga, fàbrica i un petit museu on conèixer la història de tradició torronaire i xocolatera a la vila.

Vila emmurallada des del segle XII, que va concentrar la seva població entre muralles fins a finals del segle XVIII.

L'església de Santa Maria és d'origen romànic, construïda entre els segles XII i XIII, amb un campanar d'estil gòtic del segle XIV

El centre de la vila conserva una molt bona part dels porxats de l'època medieval

 

Regencós

Municipi de la comarca del Baix Empordà, constituït per un petit nucli al voltant de l'església de Sant Vicenç

 La major part del casc continua reclòs dins de les antigues muralles. la seva expansió fora muralles ha estat molt reduïda.

Restes de portals i muralles han arribat fins a l'actualitat, així com part de l'empedrat.

Serra de Daró

Municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la zona al·luvial del marge dret del Ter i a l'esquerra del Daró.

L'església de Santa Maria, originalment romànica el segle XII va ser substituïda el 1651 per un nou temple, que va ser restaurat el segle XIX

El poble va créixer, sense gaire ordre, al voltant de l'església.

La rectoria, d'estil historicista, va ser aixecat a finals del segle XIX al costat de l'església.