Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 21 de maig del 2022

Gósol

Municipi de la comarca del Berguedà situat al seu extrem nord-oest, a la vall de Gósol i a la frontera amb l'Alt Urgell. 

Forma part del Parc del Parc Natural del Cadí-Moixeró, al sud de la Serralada. El massís del Pedraforca forma part del panorama visual del poble i també un dels punts de sortida per intentar la seva ascensió.



Tot i que s'ha construït a les rodalies amb edificacions modernes, el nucli conserva l'estructura original.





Al safareig ja fa anys que no s'hi renta cap peça però continua formant part de l'immobilitzat.


 

L'església de l'Assumpció no té gaire història, tot just va ser consagrada el 1892, quan va esdevenir parroquial en substitució de Santa Maria del Castell.

 

El 1906 Pablo Picasso va fer una estada a Gósol. En memòria d'aquest fet, el 2011 es va inaugurar el Centre Gósol i Picasso, dedicat totalment a l'artista.




 

Quan entrem al Centre Picasso ens donen la benvinguda en Genís i la Maria, gegants nascuts com a reis el 1969 però que a partir dels 1980 van passar a formar part del món de la pagesia.

 

L'origen del poble de Gósol el trobem enfilat dalt d'un turó, a recer del castell. Encara ara podem veure les restes d'aquelles edificacions ja derruïdes.




 

Del castell de Gósol se'n sap que ja existia el segle XI, igual que l'església de Santa Maria, adjacent al castell. L'església, d'estil romànic encara es conserva mig dempeus.




A les antigues cabines telefòniques ja no s'hi transmeten paraules de forma oral, a Gósol però han trobat la manera que es continuïn transmetent, però ara de forma escrita. Potser rebuscant hi trobaríem un exemplar de Mossèn Tronxo, l'obra més coneguda de Josep Maria Ballarín, ja que va ser vicari de Gósol dels del 1988 fins a la seva mort, el 2016. Està enterrat al cementiri del poble.

 



 


 


diumenge, 3 d’octubre del 2021

Terrades

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà situat a la comarca natural de les Garrotxes d'Empordà.

Si bé, el pantà de Darnius-Boadella pertany majoritàriament al terme de Darnius, una part d'ell forma part del municipi de Terrades, concretament la zona de la presa petita.






Sant Llorenç de la Muga

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, que forma part de la subcomarca natural de l'Alta Garrotxa. Està situat a la vall de la Muga i envoltat de muntanyes. Documentat des del segle X però habitat probablement en època romana.


El nucli urbà conserva la fisonomia del seu origen medieval, motiu pel qual figura a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.



El nucli antic va ser fortificat durant els segles XIV i XV. Conserva encara trams de muralla, portals i torres, que han estat restaurats darrerament.




De l'època medieval data també el sistema de canalització que servia per alimentar els molins i per regar els horts propers a la muralla.

 

El Pont Vell, d'estil gòtic de tres arcs, va ser construït sobre la Muga entre els segles XIV i XV. 

La Muga neix al Pla de la Muga i es lliura al Mediterrani a Empúria Brava, després de recórrer 58 quilòmetres al llarg de l'Alt Empordà.


L'església de Sant Llorenç d'origen romànic està documentada des de l'any 982. Ha estat modificada i ampliada posteriorment en diferents etapes.

 


El Castell de Sant Llorenç, documentat des de 1210, està situat en una finca privada, als afores del poble.

La Torre dels Moros, ubicada dalt d'un turó, és des de finals del segle XIII un punt de vigilància estratègic.

La Capella de Sant Andreu, situada al costat del Pont Vell, va ser construïda el segle XVII tot imitant l'estil de les ermites romàniques.


A l'entrada del poble, prop del Pont Vell, s'ha instal·lat un reproducció d'una barraca carbonera.

El pantà de Darnius-Boadella, nomenclatura oficial de de 2015, va ser construït el 1969 al curs de la Muga.  Tot i que la major part de l'embassament és dins del terme municipal de Darnius,  una part està ubicada dins del nucli de Sant Llorenç de la Muga.

Sota les seves aigües hi descansen les restes de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, es considera el primer alt forn de ferro de fosa de Catalunya, material que va començar a produir-s'hi l'any 1773.