Municipi de la comarca del Berguedà situat al seu extrem nord-oest, a la vall de Gósol i a la frontera amb l'Alt Urgell.
Forma part del Parc del Parc Natural del Cadí-Moixeró, al sud de la Serralada. El massís del Pedraforca forma part del panorama visual del poble i també un dels punts de sortida per intentar la seva ascensió.
Tot i que s'ha construït a les rodalies amb edificacions modernes, el nucli conserva l'estructura original.
Al safareig ja fa anys que no s'hi renta cap peça però continua formant part de l'immobilitzat.
L'església de l'Assumpció no té gaire història, tot just va ser consagrada el 1892, quan va esdevenir parroquial en substitució de Santa Maria del Castell.
El 1906 Pablo Picasso va fer una estada a Gósol. En memòria d'aquest fet, el 2011 es va inaugurar el Centre Gósol i Picasso, dedicat totalment a l'artista.
Quan entrem al Centre Picasso ens donen la benvinguda en Genís i la Maria, gegants nascuts com a reis el 1969 però que a partir dels 1980 van passar a formar part del món de la pagesia.
L'origen del poble de Gósol el trobem enfilat dalt d'un turó, a recer del castell. Encara ara podem veure les restes d'aquelles edificacions ja derruïdes.
Del castell de Gósol se'n sap que ja existia el segle XI, igual que l'església de Santa Maria, adjacent al castell. L'església, d'estil romànic encara es conserva mig dempeus.
A les antigues cabines telefòniques ja no s'hi transmeten paraules de forma oral, a Gósol però han trobat la manera que es continuïn transmetent, però ara de forma escrita. Potser rebuscant hi trobaríem un exemplar de Mossèn Tronxo, l'obra més coneguda de Josep Maria Ballarín, ja que va ser vicari de Gósol dels del 1988 fins a la seva mort, el 2016. Està enterrat al cementiri del poble.
