Esponellà

Municipi empordanès adscrit a la comarca del Pla de l'Estany i situat a la dreta del Fluvià. A part del nucli urbà hi ha 8 entitat de població més.

Al petit nucli d'Esponellà hi trobem l'església dedicada a Sant Cebrià, documentada des del 921 i restaurada entre els segles XV i XVI, època en què es va construir el campanar. La cúpula és del 1920

Al veïnat de Martís, uns centenars de metres allunyat del nucli habitat hi trobat la creu de terme i el pont romà sobre el riu que porta l'aigua de l'estany temporal d'Espolla fins al Fluvià. Aquí en podem veure les dues versions, humit i sec.

Si anem seguint el curs del riu, uns centenars de metres enllà, el riu fa un petit salt, el de Martis, preludi del gran salt que farà més avall.

Ara toca travessar el pontet i baixar riu avall fins on podrem contemplar el Salt d'Espolla

 

La creu de terme és una reproducció de l'original destruïda durant la guerra civil, les seves restes són al museu de Banyoles.

Tot caminant pel Pla de Martís podem contemplar un paisatge de colors contrastats però amb domini de verd sobre ocres, amb els Pirineus de teló de fons.

A la banda nord el terme limita amb el riu Fluvià, amb la resclosa dels Afores instal·lada a principis de segle XX amb el propòsit de produir electricitat.

A l'altra banda del riu podem veure la cova de Sant Miquel de la Roca, tot i que pertany al municipi veí de Crespià.

Elevat sobre el riu en el seu marge dret arribem a l'altre extrem del pla de Martís i a la casa dels Enginyers

Fontcoberta

Municipi de la comarca del Pla de l'Estany documentat des del segle XII amb el nom de Fonte Coperta.

 

 

Dins el nucli urbà que porta el nom del municipi, està ubicada l'església parroquial de Sant Feliu, documentada des del 922, el temple romànic actual data del segle XII i ha sofert restauracions i ampliacions posteriors.

 

 

A tocar del nucli de Melianta, el més habitat del terme, de tant en tant apareix un estany, és el Clot o Platja d'Espolla. Aquest estany intermitent d'origen càrstic s'omple a través de surgències d'aigua en èpoques de pluja.

 

 

En aquest estany hi viuen uns petits crustacis, els triops cancriformis, un petit crustaci que assoleix uns 3 cms. de longitud i que ja existia durant el Triàsic, fa uns 250000 anys. el seu període vital és d'uns 70 dies i els seus ous poden romandre enterrats durant llargues èpoques de sequera, per reiniciar el cicle vital quan es torna a omplir l'estany. Són fins i tot capaços d'accelerar el cicle per tenir temps de desovar abans no s'assequi l'estany.

 

 

L'aigua de la Platja d'Espolla desguassa pel rec d'Espolla per recórrer el Pla de Martis i anar a desembocar al riu Fluvià.

Alcover

Vila de la comarca de l'Alt Camp, situada a la part occidental de la comarca i als peus de la serra de la Mussara. El riu Glorieta, afluent del Francolí, travessa el municipi.

L'església vella dedicada a la Puríssima Sang són actualment unes ruïnes romàniques després de l'incendi de 1936 i de l'enderrocament de l'antic hospital que li feia de contrafort. Ara té l'avantatge que sempre està oberta per visitar-la per dins.

L'església nova, dedicada a l'Assumpció, d'estil renaixentista, va ser construïda extramurs entre 1578 i 1630

Com a vila emmurallada té els seus portals d'entrada, com el de Sant Miquel.

La Plaça Nova, antiga Plaça Major, no és tan nova, ja que és d'origen medieval. Porticada a banda i banda està situada al bell mig de la vila closa.

Cal Mas Roig és actualment un edifici residencial d'estil noucentista construït el 1920 com a trencadora i magatzem de fruit sec.

La casa Lluís Domingo és un edifici modernista, construït el 1919 i projectat per Cèsar Martinell, en ple retrocés d'aquest estil arquitectònic. És l'única mostra del modernisme a la població, tot i que hi ha que no la reconeix com a tal i la situa més dins del noucentisme.

Abandonem el nucli urbà per la banda de ponent per la carretera del Remei, després de recórrer uns 3 km. arribem a l'ermita del Remei, a la vall del Glorieta. L'imponent edifici actual, d'estil barroc data del 1772. La casa de l'ermità, adjacent a l'ermita s'ha convertit en un restaurant i s'ha creat tota una zona d'esbarjo al seu voltant.

 

El Molí de Tarrés de Dalt edificat el segle XVIII és el molí paperer més imponent de tota la vall del Glorieta. Constava de dues naus d'assecatge, cosa gens habitual i el pis superior era l'habitatge de la família molinera.

Una resclosa l'abasteix d'aigua a través d'un aqüeducte que enllaça també amb els molins del mig i de baix, aquest dos molt més petits.
 

A part dels treballs de restauració de la zona molinera també s'ha habilitat l'entorn per convertir-lo en un gran parc.

D'altres molins, caiguts en desús ja des de fa temps no han tingut la mateixa sort i estan en estat ruïnós i més propis d'una col·lecció fotogràfica d'Urbex.

El riu Glorieta neix a les muntanyes de Prades, al terme de Mont-ral per lliurar-se al Francolí a l'alçada del Morell, al Tarragonès. Tant el riu com el seu entorn són tot un espectacle natural.

 

D'aquest espectacle natural, el gorg del Niu de l'Àliga amb el seu saltant d'aigua n'és l'estrella principal.