Banys i Palaldà (Els)

Municipi de la Catalunya Nord, a la comarca del Vallespir, integrat pels nuclis de Els Banys (d'Arles), Palaldà i Montalbà.

 

Els Banys d'Arles

Situat en un meandre a la dreta del riu Tec, va ser creat a principis del segle XIX amb el nom de Fort dels Banys.

Dins el terme hi ha vint-i-dues fonts que brollen a temperatures entre els 36 i 61 graus. Des de mitjans del segle XIX s'han creat diversos balnearis, cosa que l'ha convertit en un destí turístic important. La reina Maria Amèlia de Borbó, esposa de Lluís Felip en va ser una de les primeres clientes, motiu pel qual des de 1840 la població porta el seu nom en la versió francesa. Amélie les Bains.

Antigament els romans ja hi havien construït les seves termes, que actualment es conserven.

 L'església de Sant Quintí va ser construïda entre el 1868 i 1871, el campanar constra d'un carilló amb set campanes.

Palaldà

Nucli urbà situat a l'esquerra del Tec. El poble, d'estil medieval està agrupat al voltant de l'església parroquial del segle XIII.

Va ser annexionat al municipi el 1942 

Amposta

Municipi de la comarca del Montsià, de la qual n'és capital. La major part del municipi està situat dins del delta de l'Ebre.

 

El pont penjant d'Amposta, inspirat en el de Brooklyn, es va construir entre 1915 i 1921 i va enviar els barquers a l'atur, ja que fins aleshores els passos de barca eren l'únic sistema per travessar el riu. Dos pilars de pedra amb forma d'arc de triomf a banda i banda del riu donen singularitat a aquest pont de ciment armat que fa 24 metres d'alçada i 134 de longitud.

Fins al 1968, en què s'inaugurà el nou pont de la N-340, era de pas obligat per a tothom qui circulava per aquesta via. Té un carril d'anada i tornada per a vehicles i dos passos laterals per a vianants. Desemboca a menys d'un quilòmetre del centre de la ciutat.

 

El mercat municipal d'Amposta, obra de l'arquitecte Francesc Ubach, va ser inaugurat el 1947 i remodelat el 1995 i 2017

 

 

El Canal de la Dreta de l'Ebre recull l'aigua a l'assut de Xerta, al llarg dels seus 55 km. es distribueix en 8 séquies principals per regar 12096 hectàrees, el 85 % de les quals són arrossars. Aquí el tenim al seu pas per la ciutat.

 

 

El paisatge ampostí del delta està configurat per séquies i camins, sovint contornejats per arbres en filera, camps d'arròs que canvien d'aspecte cada temporada, aiguamolls i llengües de terra que van creixent amb la contínua aportació del riu 

 

La Casa de Fusta és una de les construccions emblemàtiques del Delta, va ser edificat el 1926 amb fusta procedent del Canadà, com a refugi de caçadors. Actualment pertany al Parc Natural, amb oficina d'informació i col·lecció ornitològica.

Al costat mateix de la Casa de Fusta una casa pairal convertida en restaurant on degustar la millor cuina del delta.

 

 Poblenou del Delta

Si n'és d'allargada la funesta ombra del dictador que va estar projectada sobre aquest poble fins al 2003, quan per fi la Generalitat va canviar el nom amb què va ser batejat en la seva fundació el 1957 per l'actual

Ràpita, La

Municipi de la comarca del Montsià, situat al Delta de l'Ebre a la seva banda sud.

Al segle XVIII el port dels Alfacs era habitat per una comunitat de pescadors, quan Carles III va projectar la construcció d'un port que hauria de ser dels més importants d'Europa.

Els treballadors que van començar a construir el nou canal del Delta de l'Ebre s'hi van establir, tot creant  el nucli de població amb dedicatòria al rei.

El deliris de grandesa del rei no van arribar a reeixir, però actualment és un dels ports pesquers més importants de Catalunya en nombre de captures.

El Trabucador és un istme de sorra de 5,5 km. de longitud i que uneix terra ferma amb la Punta de la Banya, una península de 24 km. quadrats, on hi ha ubicades les salines de la Ràpita.

Diverses platges de sorra fina voregen el casc urbà de Sant Carles de la Ràpita.

Sant Jaume d'Enveja

Municipi de la comarca del Montsià, el nucli urbà s'estén al llarg del riu Ebre, els camps d'arròs són el paisatge habitual del terme municipal.

Les barraques eren les cases de pagès del delta fins a mitjans del segle XX. Actualment se n'estan recuperant per mostrar al públic com eren, com es construïen i com es vivia.

Els recs porten l'aigua de l'Ebre fins als camps d'arròs.

Al llarg del territori hi ha diversos observatoris per contemplar i estudiar les aus que poblen el delta.