Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 19 d’agost del 2012

Montesquiu

Poble i municipi de la comarca d'Osona. Forma part de la subcomarca del Bisaura, a cavall entre la plana de Vic i la muntanya pirinenca.

Al segle XVI s'hi va fer la primera construcció, una ferreria, al voltant de la qual es va anar desenvolupant el poble.

A partir de mitjans del segle XIX, Montesquiu va créixer considerablement degut a les indústries tèxtils que es van instal·lar a la riba del Ter. 

El 1934 es va segregar de Sant Quirze de Besora i es va constituir com a municipi independent adscrit a la comarca del Ripollès, el 1990 va passar a formar part d'Osona.

L'església de Santa Maria va ser construïda entre 1709 i 1735, el campanar de 1780, la façana neoromànica és de 1912





Del castell de Montesquiu, situat a menys d'un quilòmetre del nucli urbà, se'n té coneixement des de l'any 1285. Probablement va començar essent una torre de vigilància del camí que menava al monestir de Ripoll.



Inicialment constava documentalment com a casa fortificada i posteriorment com a Castell de Colobrer primer i després de Montesquiu. Depenia del castell de Basora, i junt amb el de Saderra formaven un triangle defensiu.


En el transcurs del segles va passar a ser un casal on residien els senyors de Basora. 
Durant la guerra contra Felip V va ser un lloc de reclusió de presoners borbònics.


Al segle XVII va rebre la primera reforma. Al segle XIX  amb el casal en mans dels Juncadella va rebre la segona, en què s'hi va afegir una escala gòtica, una font i el jardí.



Per voluntat de la darrera propietària Mercè Juncadella, el castell va passar el 1972 a ser propietat de la Diputació de Barcelona.

La cabanya, que actualment acull exposicions temporals i la masoveria, seu administrativa del parc, acaben de configurar l'entorn del castell.





El parc del castell de Montesquiu és un dels 12 espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. Té una superfícies de 546 hectàrees i compren els municipis de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Sora.



 




 
El castell, gestionat per la Diputació de Barcelona, és visitable i ofereixen visites guiades que ens introduiran a traves del túnel del temps a les sales nobles del castell, on podrem veure decoració, mobiliari i altres objectes de diferents èpoques.

















També es pot accedir al terrat i al campanar, des d'on tenim l'oportunitat d'obtenir una vista aèria de tot l'entorn.






Ripoll

Vila comtal, bressol de Catalunya, capital de la comarca del Ripollès. Situada a l'aiguabarreig del Ter i el Freser.






Rivipollensis romana, ja estava habitada a l'edat de  bronze.


Amb la reconquesta del territori per Guifré el Pilós, el comte va idear la creació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i el de Sant Joan de les Abadesses com a atractiu per repoblar la zona.


Fundat doncs el 879 per Guifré el Pilós, va assolir el màxim esplendor al segle XI amb l'abat Oliba.



Al costat del monestir hi ha la seu de l'Ajuntament de Ripoll


La casa Bonada (1912), un exemple de l'arquitectura modernista a Ripoll, projectada per Joan Rubió.










diumenge, 8 de juliol del 2012

Corbera de Llobregat

Municipi de la comarca del Baix Llobregat, situada al marge dret del riu Llobregat a una alçada de 342 metres sobre el nivell del mar en el seu punt més alt. El seu territori és molt accidentat pel massís Garraf-Ordal i està cobert per grans extensions de bosc.


Situada dalt del serrat al nucli antic de Corbera de Dalt  hi trobem l'església parroquial de Santa Maria, construïda el segle XVIII, substituint a l'antiga que en els seus orígens hauria estat la capella del desaparegut castell, i que hauria sofert diferents ampliacions.



El casal de Santa Magdalena, conegut també com el Castell, construït a principis del segle XVI amb la funció d'acollir els peregrins que arribaven a Corbera per visitar la imatge de Santa Magdalena. Amb la destrucció del castell el 1714, va passar a ser la residència dels barons de Corbera.




Corbera és una vila mil·lenària, ja que està documentada des de l'any 992


L'Hospital dels Pelegrins, ubicat al costat del Casal de Santa Magdalena, és on s'atenia els pelegrins que emmalaltien mentre estaven hostatjats al casal. Un cop el casal va ser ocupat pels barons de Corbera, l'hospital va servir d'estable i a mitjans del segle XIX es va utilitzar com a escola.


La plaça de l'església és un excel·lent mirador 


La Casa Homs coneguda també com a Casal de la Mercè és una de les cases més emblemàtiques de Corbera de Dalt.



Al carrer Cerdà, excavada a la roca vermella hi trobem la Font de l'Alcalde



La Societat Sant Telm, societat recreativa construïda el 1914 en maó vist, característic de l'època en edificis industrials i recreatius.




El parc de les Palmeres es localitza al que antigament van ser els jardins d'una família d'estiuejants benestants. Des de la glorieta es pot gaudir també d'una bona vista del poble i la contrada.





Corbera pot presumir de celebrar el pessebre vivent més antic de Catalunya, ja que se celebra des del 1962. És alhora un dels més reconeguts i visitats. Es fan diverses representacions durant els mesos de desembre i gener i actualment més de 200 actors el fan possible. El marc és l'incomparable paisatge de la Penya del Corb.