Municipi dispers de la comarca del Vallès Oriental, situat a la conca del Tenes, afluent del Besòs.
Ja poblada durant el neolític i posteriorment pels ibers, durant l'època romana era l'indret més poblat de la Vall del Tenes degut a la fertilitat de les seves terres.
Santa Eulàlia no ha tingut mai un nucli urbà, inicialment estava format per cases i masies disperses.
A partit del anys 1960 van començar a créixer torres i xalets al llarg del municipi, i poc després van començar a créixer les primeres urbanitzacions. En poc temps se'n van crear més de vint.
El municipi és recorregut per un munt de rieres, les quals van a desembocar al Tenes.
Església parroquial de Santa Eulàlia.
Se'n té constància des del 932, als segles XIV i XV era la parròquia central de la Baronia de Montbui.
Reedificada el 1880 aprofitant la portalada del segle XVII.
Ubicada al barri de la Sagrera, a la part més elevada de la població.
1 comentari:
Més de vint urbanitzacions? Coi!
Bona passejada i ben acompanyada de boniques fotografies .
Una abraçada! :))
Publica un comentari a l'entrada