Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 8 de juny del 2013

Olost

Municipi situat a la banda oriental de la comarca d'Osona, i ubicat dins la subcomarca del Lluçanès. 
El poble està arrecerat en una petita vall solcada per la riera d'Olost. 




Església de Santa Maria
D'estil neoclàssic, amb dos campanars a la façana, va ser bastida a finals del segle XVIII.
Es suposa que la seva primera consagració va ser el 908. 
Ha estat sovint anomenada Catedral del Lluçanès.




Borredà

Municipi de la comarca del Berguedà, situat entre la muntanya i el pla, a cavall de les comarques d'Osona, el Ripollès i el Berguedà.
 
El nucli urbà es va començar a formar el segle XIV, als marges del Camí Ral de Berga a Ripoll. 
 








La Plaça de l'Ajuntament, centre d'aquest nucli iniciat el segle XIV, va prendre la fesomia actual cap al segle XVIII 



 
L'església primitiva, preromànica, està documentada des del 938, fa ser substituïda el segle XII per una església romànica de la qual en queda algun vestigi. L'església actual, d'estil barroc, va quedar enllestida el 1790.









Encetant la tercera dècada del segle XXI encara hi queda una botiga d'aquelles de poble, on hi venen una mica de tot, fins quan?


El seu terme municipal està poblat per boscos de pi i de faig, el seu entorn natural el converteix en un lloc ideal per fer-hi caminades i gaudir del paisatge que ens ofereix a qualsevol estació de l'any.
 

 
La Riera de Merlès neix de la confluència de diversos torrents que davallen dels rasos de Tubau, als termes de Les Llosses i Sant Jaume de Frontanyà i deixa empremta al municipi de Borredà abans de continuar el seu curs fins a confluir en el Llobregat.








diumenge, 2 de juny del 2013

Viver i Serrateix

Municipi de la comarca del Berguedà, a la seva part sud-occidental. Les rieres de Navel i Merola són els límits naturals del municipi.

Els nuclis de Viver i Serrateix estan formats per diversos masos disseminats.



Viver

Constituït per masies disseminades a la vall de la Merola, al sector nord-oriental del terme.

Església parroquial de Sant Miquel
Eix central del terme, consagrada el 1187 pel bisbe d'Urgell, tot i que es tenen notícies d'una d'anterior.
L'edifici actual però, data del segle XVII, amb nau central d'estil renaixentista i laterals d'un gòtic tardà.





Montagut i Oix

Municipi de la Garrotxa repartit en 14 nuclis de població. Situat al cor de la subcomarca de l'Alta Garrotxa. 
El terme municipal està farcit de paratges de gran interès paisatgístic.
Les primeres notícies del municipi daten de finals del segle IX amb la fundació del convent de Sant Aniol d'Aguja. 


Sant Aniol d'Aguja és una de les 15 esglésies i ermites repartides pel municipi.
El monestir d'Aguja va ser fundat per un grup de monjos benedictins procedents del de Santa Maria d'Arles al Vallespir, que havia estat saquejat pels normands.



Cap al 1003 la reduïda comunitat monàstica es traslladà al monestir de Sant Llorenç del Munt que des d'aleshores va passar a ser la seu de l'abadia i el monestir d'Aguja una simple parròquia depenent del nou monestir.


És l'escenari on es desenvolupa una part de la novel·la  La Punyalada de Marià Vayreda, portada posteriorment al cinema.

Cada diumenge de pasqua granada s'hi celebra l'aplec de Sant Aniol que reuneix veïns de la Garrotxa i el Vallespir, separats pel tractat dels Pirineus.



Cal Sastre, situat davant de l'església, antiga rectoria i després refugi, està actualment en estat ruïnós.



El Salt del Brull i el Gorg Blau formats per la Riera de Sant Aniol són uns espais de gran bellesa i gran interès paisatgístic.






Sales de Llierca


Municipi de la comarca de la Garrotxa, situat a cavall de la vall de Llierca i del Borró. Pertany a la subcomarca de l'Alta Garrotxa.


Està format per diferents nuclis de població: Sales de Llierca, Gitarriu, Sadernes i Sant Grau d'Entreperes i Monteia.

Sadernes

Petit nucli de població, compost per l'església de Santa Cecília, romànica del segle XII




Al costat hi ha la rectoria, que havia funcionat com a casa de colònies i actualment és la seu del Consorci per a la protecció i la gestió del l'espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa


Can Galceran
Masia habilitada com a hostal i càmping



La Riera de Sant Aniol recorre el municipi de nord a sud per desguassar al riu Llierca, afluent del Fluvià, crea al seu pas magnífics paisatges.