Salàs de Pallars

Municipi situat a la part central de la comarca del Pallars Jussà, al peu de la C-13, l'eix del Pallars que comunica el Segrià amb el Pallars Sobirà.

El terme està banyat des de 1916 pel pantà de Sant Antoni, que retén les aigües de la Noguera Pallaresa. La seva longitud és d'11 quilòmetres i acompanya el viatger al llarg de la C-13 entre Talarn i la Pobla de Segur.

Vila fortificada datada al segle XIII que conserva el traçat medieval. El portal de Soldevila amb la seva torre amb font incorporada ens dóna accés a la vila closa pel seu vessant sud.

 

El traçat de carrers porxats es comuniquen a través de portals...

 

 

Per concórrer a la la Plaça del Mercat, plaça porxada datada al segle XV.

Un cafè Salon, l'estanc, la barberia, una farmàcia, una merceria, una botiga d'ultramarins, una iniciativa que mostra com eren les botigues d'abans, tot integrat dins del seu nucli històric. Paga la pena fer-hi una visita durant el seu reduït horari d'obertura.

L'església de la mare de Déu del Coll és un edifici gòtic, però romànic d'origen. La façana és fora muralles, a la banda de ponent del nucli urbà.

Fora muralles es gaudeix d'una bona vista de la comarca.

 

 

Ponts

Municipi de la comarca de la Noguera, a la seva part oriental, situada als Prepirineus a la comarca natural del Segre Mitjà.

L'Ajuntament és un edifici porxat situat a la Plaça Planell.

El Carrer Major, a l'alçada de la Plaça del Blat també té un tram de portals porxats.

L'església, dedicada a Santa Maria i Sant Pere és un edifici gòtic del segle XV tot i que s'hauria començat a construir durant el segle XIII

Ponts ha estat històricament un nucli de comunicació entre la costa i el Pirineu, on hi conflueixen la carretera de Salou a La Seu d'Urgell i Andorra i la que comunica Barcelona amb el Pallars Jussà.

El terme municipal és banyat pel Segre i pel seu afluent el Llobregós, tot i que ambdós estan allunyats del nucli urbà.

Esplugues de Llobregat

El municipi menys extens de la comarca del Baix Llobregat va pertànyer al Barcelonès fins al 1990. Densament poblat com és característic dins l'àrea metropolitana, va multiplicar per deu la seva població entre 1950 i 1980. D'aleshores ençà però, s'ha estabilitzat.

Els Edificis Símbol, tres edificis de 17 plantes, iguals però independents van ser projectats l'any 1973.

El Puig d'Ossa, conegut també com Sant Pere Màrtir pertany a la serra de Collserola i és el punt més elevat del municipi amb els seus 399 metres. És un dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) Al parc de la Solidaritat s'hi pot jugar a petanca amb vistes a Sant Pere Màrtir i al Tibidabo.

Si és dimecres, al parc de la Solidaritat hi ha mercat, traslladat el 2018 des del parc veí de Can Vidalet.

El Parc dels Torrents està ubicat en una zona de torrents que divideixen el nucli. S'ha aprofitat l'espai per ubicar-hi una zona esportiva i d'esbarjo.

Castellar de n'Hug

Municipi del Berguedà situat a l'extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Ripollès. Situat a 1395 metres d'altitud, és un dels nuclis més alts de Catalunya.

El nucli històric, tot i que profundament restaurat i amb edificacions bastant recents, conserva les formes amb força hegemonia.

L'església de Santa Maria, documentada des del segle X va ser reconstruïda al segle XIII. L'estil predominant actual és el neoclàssic, del romànic en resta poca cosa més que la base del campanar.

La Casa de la Vila és una construcció del segle XX, que imita un castell medieval amb la seva torre.

Els croissants gegants, que arriben a pesar més de mig quilo es poden trobar a algunes de les pastisseries del poble.

El tren del ciment surt de la Pobla de Lillet i té la seva última parada a l'antiga fàbrica de ciment Asland, actualment reconvertit en el Museu del Ciment.

La fàbrica de ciment, situada al Clot del Moro, va funcionar des del 1904 fins al 1975. D'estil modernista industrial, va ser promoguda per Eusebi Güell. Si donem una volta per les rodalies podem veure el seu aspecte actual.

Amb la visita a la fàbrica tenim l'ocasió d'endinsar-nos a les mines d'on s'extreia la pedra calcària necessària per a la fabricació del ciment portland.

 

S'hi va establir una colònia amb diferents edificacions, a l'estil de les colònies tèxtils.

A partir de 1904 es va posar en marxa el carrilet, un tren de via estreta, de només 60 cms. d'amplada, que transportava els sacs de ciment fins a l'estació de Guardiola de Berguedà