Conesa

Municipi de la Conca de Barberà, situat a l'altiplà segarrenc de la comarca. 

Documentat des del 1043, quan se li atorgà la carta de població per part de Ramon Berenguer I

La muralla
Conserva l'estructura medieval de muralles, malgrat que moltes cases s'han refet posteriorment.

De tal manera que tot i el pas dels segles les portes de Santa Maria i Sant Antoni, ambdues del segle XIV, són els únics accessos a la vila.

A tocar de la muralla, com si fos un fossar, es va canalitzar el riu per intentar evitar els estralls de les riuades

Nucli antic
Un seguit de carrers estrets i tortuosos delimitats per les muralles i formats als peus del desaparegut castell, conformen el nucli antic de Conesa 

Església de Santa Maria
Temple gòtic construït entre 1335 i 1347 damunt d'una església romànica del segle XI, el campanar es va començar a aixecar el 1399. 

Antic forn de pa (Casa de la Vila)
Forn de pa documentat des del 1340, que va estar en funcionament fins al 1924. Als anys 1970 va ser restaurat per acollir les dependències municipals. 

Ca l'Escarola
Edifici residencial de tendència modernista, tot i que probablement va ser construït fora de l'època.

Capella-Hospital de Sant Antoni
Construïda cap al segle XIII com a capella, però també com a lloc d'acollida de malalts durant les epidèmies.

Sabella de l'Abadiat és un nucli despoblat que pertany al municipi de Conesa

El nucli consta d'un mas en en estat ruïnós, el qual tenia la seva pròpia capella.

I l'església de Sant Pere Sabella, edifici romànic del segle XII, declarada BCIN. Al seu interior hi conserva una imatge gòtica policromada de Sant Pere. Al seu exterior s'hi pot observar un petit sarcòfag.

Mercat Vell
Un dia a l'any, el primer dissabte d'agost Conesa s'obre de bat a bat.
Les cases obren els seus portals per exhibir-hi ben ordenadament aquells objectes que ara considerem andròmines i que tan útils van ser en uns temps no gaire llunyans.

Paral·lelament els seus carrers s'omplen de parades de brocanters, artesans i d'objectes de segona mà... de tots els gustos i colors.

El carrer esdevé un improvisat escenari de diverses recreacions que ens traslladen uns segles enrere per fer-nos una més coneixedors de la nostra història.

Sant Julià de Vilatorta

Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons formen una sola entitat municipal des de 1945, a la comarca d'Osona.

El municipi fa de frontera natural entre la Plana de Vic i les Guilleries.

Església de Sant Julià de Vilatorta
La primera església data dels voltants del 905.
El 1050 es reconstruí l'església romànica de la que en resta el campanar i poca cosa més.

El nucli antic, format per l'antiga sagrera i els carrers circumdants estan farcits de cases antigues, algunes de les quals del segle XVII

La pau i tranquil·litat de l'indret, la seva frondositat, la qualitat i abundància de les seves aigües... va fer que a principis del segle XX fos escollit com a lloc d'estiueig, i van començar a créixer grans casals modernistes, la majoria a l'entrada del poble.

Casal Núria
Edifici noucentista

Calldetenes

Municipi de la comarca d'Osona, antic barri que es va començar a poblar a partir de finals del segle XVI, degut segons sembla a l'existència d'un hostal prop del camí ral entre Vic i Girona. Al llarg del segle XVII s'hi van anar construint més hostals i cases.

Sant Martí de Riudeperes

Aixecat el segle XI, documentat des del 1050, va se ampliat el segle XII amb una portada al mur oest

Durant els segles XVI i XVII s'hi van afegir dues capelles, una a cada banda de la nau.

Estany, ( L')

Poble i municipi que pertany administrativament a la comarca del Bages, tot i que oficiosament es consideren part de la reivindicada comarca del Moianès.

Una gran part del terme municipal està situat dins la plana on antigament hi havia l'estany que dóna nom al poble, el qual va ser dessecat el 1570 per tal d'evitar les epidèmies causades per les seves aigües estancades.

Monestir de Santa Maria de l'Estany

Monestir de canonges agustinians fundat l'any 1080, el seu claustre és una de les joies del romànic català, el conjunt ha estat declarat BCIN.

L'església del monestir.

L'església del monestir va ser consagrada el 1131, construïda a rel de diverses donacions. Actualment és la parròquia del poble.

Antiga casa abacial del monestir

Actualment és la seu de la casa de la vila.

Lliçà de Vall

Municipi del Vallès Oriental format per terres ondulades de prats i boscos de pins.

Ubicada a la confluència de dues vessants, tot i que ja estava poblat a l'època romana, no se'n té constància fins al 946 que apareix amb el nom de Liçano Subteriore i la població estaria organitzada al voltant d'un castell avui desaparegut.

Can Coll

Casa senyorial amb torre de defensa construïda el 1576 per Pere Coll.

Torre de base quadrada de quatre pisos, coronada per un campanar d'espadanya

Església Parroquial de Sant Cristòfol

Edifici de nau única amb absis poligonal construïda entre 1666 i 1669, engrandida el 1756 i enllestit el bastiment del campanar.

A cavall entre el renaixement català i el barroc.

Hi havia ubicada al mateix una antiga església romànica esmentada des del 1038.

Nou Ajuntament
Construït el 1997, en triplicar-se la població en els darrers anys es va fer necessària la modernització i centralització del serveis municipals.