Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dijous, 15 d’agost del 2013

Porqueres

Municipi de la comarca del Pla de l'Estany, la major part de la superfície de l'estany de Banyoles pertany a aquest municipi. La seva població està força disseminada i composta per 7 pobles.

Santa Maria de Porqueres
Església romànica documentada des del 1182, any de la seva consagració, però existent molts anys abans.




Aquest temple no ha tingut mai població agrupada al seu voltant, només la rectoria i l'antic castell l'acompanyaven. 
La portalada, en sobresortir cap a un metre del pla de la façana la diferencia de la majoria de les portalades de l'època. A cada banda de la portalada, una parella de capitells. Quatre arcs no del tot paral·lels emmarquen la porta.


L'espai interior és molt simple, composat per una nau d'una sola tramada amb un absis de cos més baix i paviment més alt, les dues parts estan vinculades i ressaltades per un arc triomfal.



Bosc eròtic de Can Ginebreda
Des de 1975 l'escultor Xicu Cabanyes va començar a omplir aquest bosc, situat al marge de la GI-524 de Banyoles a Olot, d'escultures de caire eròtic. Hi entrem?


Un cop travessada la porta d'entrada, se'ns obre un món d'il·lusió. Un conjunt de més de 100 obres del propi autor impregnades totes elles d'una gran simbologia i rotunditat.

Aquí en podem veure un petit recull, perquè aquesta col·lecció bé mereix un capítol a part, i es podrà veure més àmpliament al meu altre bloc http://espaisiracons.blogspot.com


Dona desorientada



Naixement de la mort



Txernòbil






Dona sense ànima




Calze Felatori



Violència de gènere


Les Estunes
Sortint de Banyoles per la GI-524 en direcció a Mieres, a pocs quilòmetres trobem un indicador a l'esquerra que ens mena a aquest singular paratge.
Un bosc de roures i alzines enclavats sovint a la mateixa roca, el travertí propi de zones pantanoses.
Esquerdes i baumes accidenten el terreny.







Esquerdes per on ens podem endinsar per contemplar-les des de les seves profunditats aquest espai de gran valor geològic.





 Aquest paratge està habitat, les goges l'han convertit en el seu palau, però s'amaguen tan bé que cap ull humà ha aconseguit mai veure-les. De lluny però hom pot sentir els seus cants de veus melodioses.











dijous, 8 d’agost del 2013

Perafita

Poble que administrativament pertany a la comarca d'Osona, dins de la comarca natural del Lluçanès.

No hi ha documentació referent al poble abans del 909 quan s'esmenta com a límit de la parròquia d'Olost. 

El topònim prové del llatí Pedra ficta (Pedra Fita), cosa que fa pensar en l'antiga existència d'un megàlit que delimitava alguna propietat.



Església de Sant Pere
Edifici d'estil barroc amb façana a ponent, capelles laterals i campanar, construïda al segle XVIII després de l'incendi provocat per les tropes de Felip V que hauria destruït l'antiga església romànica que segurament datava del segle XI i que estaria enclavada al mateix lloc que l'actual.



Coques de Perafita
Coques de vidre, d'ou amb cabell d'àngel, crema, xocolata, fruita o ametlles són elaborades de forma tradicional, de gran renom i exquisit paladar.



dilluns, 5 d’agost del 2013

Santa Maria de Merlès

Municipi que administrativament pertany a la comarca del Berguedà, però que forma part de la comarca natural del Lluçanès.


El municipi està enclavat a la vall mitjana i baixa de la Riera de Merlès.
La Riera de Merlès neix a la confluència de diversos torrents que davallen dels rasos de Tubau al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, per barrejar-se amb el Llobregat a l'alçada de Puig-reig.

Al llarg del seu recorregut va creant gorgs, cascades, platges de còdols, escultures de pedra, balmes, etc.




Les seves aigües netes i fresques són la delícia per a la gent de la comarca, sobre tot durant els mesos d'estiu, gaudint dels innombrables indrets aptes per al bany.
En alguns punts l'aigua no arriba ni als turmells i en d'altres cobreix completament.









diumenge, 4 d’agost del 2013

Prats de Lluçanès

Vila adscrita oficialment a la comarca d'Osona, considerada la capital de la comarca natural del Lluçanès.


La primera cita de Prats de Lluçanès data del 905 en referència a la consagració de Santa Maria de Lluçà.
La vila va ser incendiada per les tropes de Felip V, el 1714, fet que encara es recorda un cop a l'any fent ressonar les campanes.

L'actual església parroquial va ser construïda entre 1627 i 1649, d'estil barroc i dedicada a Sant Vicenç.




Aquí podem veure'n l'interior






L'antic escorxador municipal és una mostra d'edifici noucentista. Amb vitralls a l'interior.


La font de la Transhumància és una de les múltiples fonts que hi ha dins del terme municipal


El Santuari de Lurdes, va ser edificat el 1881 per ordre del reverend Sebastià Obradors que s'havia guarit d'una greu malaltia desprès d'encomanar-se a la verge de Lurdes.





La seva balconada, enclavada a 741 metres d'altitud, ens ofereix una magnífica panoràmica de tota la comarca del Lluçanès.