Bàscara

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, situat en el curs del riu Fluvià, que passa a tocar del seu nucli urbà. 

La N-II, a pesar de les lluites veïnals per desplaçar-la continua dividint el nucli urbà en dues parts,

  

cosa que fa que molts haurem travessat el poble en cotxe, però segur que molt pocs ens hem aventurat pels seus carrers, anem a fer-ho ara doncs.

Per entrar al casc antic de la població, cal fer-ho per un dels portals que hi donava accés a través de les muralles.

Aquest portal, que forma part de les muralles originàries del segle XIII, dóna accés a una plaça.

En travessar el portal fem un pas cap al passat, en topar-nos amb la fesomia medieval dels seus carrers, integrats per cases amb força segles a les seves bigues.

No hi havia nucli medieval que es preués que no disposés de castell, doncs Bàscara no podia ser menys, el castell episcopal està situat a la part més alta del poble, damunt el turonet que domina sobre el riu.

De l'església, dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria se'n tenen notícies des del 1020, originalment romànica però modificada en època barroca.

El  bisbe medieval de Girona tenia casa a Bàscara, el palau Episcopal, a tocar de l'església.

Sembla ser que mig poble no es refia de l'altre mig, o potser som els forasters el problema.

A peu de carretera hi ha una casa amb una gran torratxa, és la casa Gustau, edificada el 1891 i era propietat d'una notable família pagesa de la vila.

A la part alta del poble hi ha un mirador, des d'on podem veure fora muralles, el curs del Fluvià.