Municipi de l'Alt Empordà, situat a l'esquerra d'un riu Fluvià que li dóna nom.
La primera impressió, en veure el poble des de la carretera, apunta que serà prou interessant la visita.
En entrar a la població ens endinsem pels seus sinuosos carrers de marcat traçat medieval, amb el carrer Major com a eix vertebral
Carrer que combina cases de nova construcció amb d'altres amb uns quants segles d'antiguitat sobre les seves bigues.
Carrer que desemboca en una plana ocupada pel Monestir de Sant Miquel de Fluvià, monestir romànic funda pels monjos benedictins el segle XI, com a subsidiari del de Sant Miquel de Cuixà.
El campanar del monestir, fora del que és habitual, està separat uns metres de l'església monacal i podria haver estat aixecat amb posterioritat, a les primeries del segle XII.
El coronament afegit sobre els tres pisos indica que va ser convertit en torre de defensa.
La desamortització de 1875 va suposar el seu abandonament, decadència i enrunament. D'uns anys ençà però, s'estan fent treballs de recuperació de tot el conjunt i el seu entorn.
L'origen de la rectoria es remunta al segle XVI, ha estat però molt modificada al llarg dels anys, tot i que conserva elements originals, el portal adovellat i el pou de pedra entre d'altres.
El portal de la rectoria ens obre pas cap al camí de la font. La Font de Sant Miquel, d'on brollava l'aigua per abastir el safareig públic ubicat als seus peus.
Els portals adovellats i les llindes de les finestres ens ajuden a endevinar-ne l'antiguitat. Can Feliu, a la cantonada del Carrer del Mar, assenyala cap als segles XVI - XVII
En abandonar el poble, observo a peu de carretera un coll llarg amb cap d'au que em mira tafaner, en apropar-m'hi descobreixo que és un dels membres d'una granja d'estruços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada