Solivella

Municipi de la Conca de Barberà, situat a la banda meridional de la Serra del Tallat, que separa la comarca amb la de l'Urgell

 

 

 

El nucli antic, que conserva un marcat caràcter medieval, va créixer a redós del castell, que va ser fet construir a mitjans del segle XII per Gombau d'Oluja, al qual es considera fundador de la vila.

 

 



 

A través del segles el castell va anar passant de mà en mà fins que a cavall dels segles XV i XVI els Llorac el van convertir en palau renaixentista.

Les guerres carlines i el pas del temps el van anar derruint, i el 1915 per acabar de fer la gràcia, l'ajuntament el va dinamitar.

Només han aconseguit resistir fins als nostres dies, un angle de mur, un portal i restes de torres, murs i cisternes.

 

 

Al bell mig de la runa, un gran pati d'armes.

 

El 2008 es van iniciar les tasques de restauració del castell.

 

 

La Plaça Major és el centre neuràlgic del poble, on s'hi celebra el mercat

 

 

Les cases principals de la plaça van ser construïdes a finals del segle XIX, igual que l'edifici de l'Ajuntament, de dos pisos amb baix porticat.

 

 

A la mateixa plaça, hi ha l'església barroca dedicada a l'Assumpció de Maria.

 

 

Repartides pel poble hi ha repartides diverses fonts de destacada estructura, construïdes a partir de l'arribada de l'aigua al poble el 1859

 

No hi ha poble de la Conca que no tingui sindicat agrícola, el de Solivella va ser constituït el 1916, l'edifici però, ubicat a peu de la C-14 és de 1932

 

 

La plaça de la Creu ja era presidida des feia anys per una gran creu, que va ser substituïda i dedicada al seu propi bàndol per les hordes feixistes el 1939, es veu que no fa gaires anys encara hi figuraven llurs símbols.

 

 

El que resta per esbrinar és perquè a Solivella tenen la figura d'un lleó tancada en una gàbia i vigilada per un cargol.