Santa Coloma de Farners

Si arribem a Santa Coloma de Farners, capital de la comarca de la Selva, per la pista que ve de Riudarenes, el primer element arquitectònic que trobem és la Casa Xifra

Aquest casal és actualment la seu de Escola Agrària Forestal de la Selva

En apropar-nos al nucli urbà criden l'atenció la immensitat dels arbres que vigilen el camí, serà terra de gegants?

Prenem el primer contacte amb la Riera a l'alçada del balneari termal Orion, un element arquitectònic molt destacable.
La comarca de la Selva és reconeguda per les propietats de les seves aigües. Santa Coloma no n'és ni molt menys l'excepció.

Una via verda de caràcter local circula paral·lela a la riera. Ben atapeït per gegantins plataners, plena garantia d'ombra i fresca a l'estiu.

Amb el mateix panorama arribem al parc de Sant Salvador, immens lloc d'esbarjo per a la població local i forastera.

Al bell mig del parc hi ha ubicada la Font de Sant Salvador, 15 litres màxim per persona diu el rètol i un altre cop a la cua qui en vulgui més.

La ruta paral·lela a la riera de Sant Hilari, que conflueix amb la de Castanyet, ens porta fins a la font picant. 

Un monument dedicat a Sant Salvador d'Horta, patró del parc al costat del banc del "si no fos", on s'asseuen els jubilats a veure passar el temps.

Deixem el parc per anar de descoberta pel nucli urbà de la vila, que va ser pubilla de la sardana el 1981

Ja en el casc urbà descobrim la casa natal del que fou arquebisbe de Barcelona i cardenal Narcís Jubany. Haver nascut en una òptica li deuria garantir la bona visió de per vida.

El modernisme està ben present a Santa Coloma, de la mà de Bonaventura Bassegoda i la Casa Bofill

o en el Casino modernista de les primeries del segle XX que actualment fa les funcions de llar de jubilats.

Junt amb altres edificis de rellevant interès arquitectònic.

El casc antic el conformen un seguit de carrers estrets amb el campanar de l'església sempre present.

La Rambla, nucli comercial que conserva encara algunes botigues centenàries.

La Plaça Farners és sens dubte principal punt en el desenvolupament de la vida social dels colomencs.

A la mateixa plaça hi ha l'entrada al temple gòtic de Santa Coloma

El poeta barceloní Joan Vinyoli va passar els estius de la seva joventut i adolescència pels carrers de Santa Coloma, en motiu del 30è aniversari de la seva mort es va celebrar el 2014 l'any Vinyoli

No podem abandonar la vila sense fer una vista al castell del Farners, per la qual cosa haurem de tornar al parc de Sant Salvador.
D'allà surt la carretera asfaltada en un primer tram i que posteriorment es convertirà en pista de terra.

La ruta de les 10 ermites s'enfila en la mateixa direcció on és el castell, pel camí doncs en podrem descobrir algunes.

La pista s'enfila ja en un pronunciat pendent després dels primers revolts tot i mostrant-nos d'entrada que el camí no és apte per a profans.

El circumdant ascens és tan pronunciat que de seguida ja tenim Santa Coloma als nostres peus.

Boscos de pins a la nostra esquerra i alzines sureres a la nostra dreta ens fan companyia durant el recorregut.

Arribem a la primera ermita, o el que en va quedar després del pas dels francesos. Sant Martí Petit, la seva funció era afavorir les collites. Just al darrera hi parteix una de les moltes dreceres o trencacames del recorregut.

La contrada està esquitxa per roques plutòniques, llur morfologia conjuntada amb la imaginació popular han donat nom a algunes d'elles. Aquí tenim la Roca de l'Avi.

La font del ferro, que potser no raja degut a la seva alta concentració 

Més endavant trobem la Roca del Duro, que segons diu la llegenda gratificava amb monedes de deu cèntims aquells que li donaven cops de cap.
L'erosió que presenta la roca ens fa sospitar que no van ser pocs els que es van empassar la llegenda.

O potser hi havia algun bromista llençant monedes enfilat a la roca.

Més roques, algunes utilitzades com a llenç per expressar-se artísticament.

Quatre quilòmetres llargs de l'inici de l'ascensió arribem a la cruïlla de camins que ens desvia cap a l'ermita i el castell. Si continuéssim recte aniríem descobrint les ermites fins a l'empatx

El Santuari dedicat a la Mare de Déu de Farners, d'origen romànic, allotja la imatge de la verge venerada pels colomencs.

 Des d'aquí el tram final que ens separa del castell ja és bufar i fer ampolles.

El castell romànic va ser construït cap al segle XI, dels Farners va passar als Vilademany i posteriorment als Cardona, per ser abandonat el segle XV

Una entrada angosta amb escales ens donen via lliure cap al recinte.

A la planta baixa hi havia ubicada la cisterna on s'emmagatzemava l'aigua.

Dues portes donen accés lliure al nucli central del castell.

Unes escales metàl·liques permeten entrar dins la torre i pujar fins al seu terrat superior.

Els amics de camins i corriols de Santa Coloma s'han encarregat de recuperar i senyalitzar la xarxa de camins del municipi. Són d'agrair iniciatives com aquesta.