Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dijous, 16 d’agost de 2018

Sant Pau de Segúries

Municipi de la comarca del Ripollès, situat a la vall del Ter, a l'esquerra del seu curs.

 
El petit nucli antic, vertebrat pel Carrer Major, conserva  construccions de pedra amb carrers estrets, que queden elevats sobre el curs del Ter.


 






El nucli urbà s'ha anat eixamplant posteriorment a banda i banda de la carretera de Ripoll a Camprodon. 


La Casa de la Vila destaca per la torreta amb rellotge i una petita campana del capdamunt de l'edifici.



D'entrada trobem a faltar, un element arquitectònic que és comú a la immensa majoria de nuclis urbans,  com és l'església, la qual localitzem força dissimulada a la zona de l'eixample. Amagada entremig d'arbres, la delata la creu elevada sobre columnes d'acer oxidat. Una construcció força moderna datada de l'any 1971.




Sortim del poble, per la banda oposada del riu per anar a trobar el camí de Capsacosta.



De seguida trobem l'església de Sant Peu Vell, construcció barroca del segle XVII








Seguirem pel camí arbrat, l'antic nexe de comunicació entre el Ripollès i la Garrotxa.




El tram de Via Romana que comença a Sant Pau Vell i  recorre 8 km. fins al pas dels traginers a la Vall de Bianya és el més ben conservat de tota la via que naixia al Rosselló, feia cap a Ceret i Prats de Molló, travessava el Pirineu pel coll d'Ares cap a Molló, Camprodon, Sant Pau de Segúries, on entrava a la Garrotxa per la Vall de Bianya i feia cap fins a Besalú on es trobava amb la Via Augusta.




A mida que ens anem endinsant cap al bosc descobrim que hi ha trams d'enllosat força ben conservats





Ubicada a ran del camí, en una zona de profunda boscúria roman amagada la font de l'Arç, ideal per abastir-se d'aigua i abeurar els cavalls.




Deixada la font enrere la via segueix en pendent fins a trobar el coll que separa el Ripollès i la Garrotxa i els municipis de Sant Pau de Segúries i La Vall de Bianya, per on continuarem el recorregut per la via romana.



dimarts, 7 d’agost de 2018

Serinyà

Municipi de la comarca del Pla de l'Estany, situat a la dreta del riu Ser, que al nord-est del municipi conflueix amb el Fluvià.

Al bell mig del nucli urbà, documentada des de 1182 hi trobem l'església parroquial de Sant Andreu.






A la mateixa plaça de Sant Andreu, hi ha diversos edificis singulars.




Entre ells destaca el Sindicat, obra popular de la primeria del segle XX, que va funcionar inicialment com a botiga i posteriorment com a cafè.


El conjunt urbanístic compost per l'Ajuntament i les escoles és una obra noucentista del segle XX




Als afores del poble, Can Carreras una obra singular del segle XVI




Altres edificacions interessants que podem trobar dins del petit nucli urbà.





Can Cufí era una antiga masia, que un cop restaurada va ser convertida en casa de turisme rural.



D'altres masies, tot i que restaurades conserven la fesomia d'uns segles enrere.


El riu Ser neix a la serra de Finestres, al terme de Santa Pau, a la zona volcànica de la Garrotxa, es lliura al Fluvià a l'extrem nord-est del terme municipal de Serinyà.











La resclosa de Serinyà al Fluvià, comparteix municipi entre Serinyà i Maià de Montcal




El jaciment arqueològic de Serinyà és un dels més importants de Catalunya. Un dels pocs punts de la nostra geografia on s'han fet troballes corresponent al paleolític que inclouen restes humanes de Neandertal.

Josep Maria Corominas, metge del poble, va començar les excavacions l'any 1944, tot començant per la Cova del Reclau Viver. Cap als anys 50 es va començar a excavar la de Mollet i posteriorment la de l'Arbreda.





Al paleolític aquestes coves van ser habitades per Neandertals i també van ser refugi d'animals, al neolític però l'home modern l'usava per a enterraments.







Les excavacions es fan minuciosament, dividint la zona en metres quadrats i gratant mil·límetre a mil·límetre amb molt de compte de no malmetre les troballes, que es consoliden abans d'extreure-les.




Del neolític al paleolític, dos-cents mil anys d'història de la humanintat enterrada per capes, a mida que es va baixant, es va retrocedint en el temps. Cada troballa ens ajuda a conèixer millor els nostres avantpassats. A través de partícules de pol·len podem saber com era el paisatge, o a través dels ossos quins animals hi habitaven i com eren. Óssos, rinoceronts, hienes, lleons... vivien en aquestes terres amb la fesonomia pròpia de la sabana africana.





El sílex, una roca dura, però que es pot llescar i treballar fàcilment, tot fent-ne puntes tallants o dents, era utilitzada com a arma de cacera o per tallar la pell. 


També era utilitzat com a percutor per produir espurnes per fer foc en picar-la amb pirita.





És molt aconsellable fer una visita guiada a aquest jaciment arqueològic on s'explica tot amb molt coneixement i entusiasme. A part també es pot assistir també a un taller pràctic de tallat del sílex i de producció de foc amb mètodes prehistòrics.