Municipi de la comarca del Bages, situat a l'esquerra del Llobregat, a l'entrada del congost de Vilomara.
Durant segles la seva denominació era Rocafort de Bages, però amb el temps el poble nou de Vilomara anà adquirint més importància, de manera que a partir del 1917 es va anomenar Rocafort i Vilomara. La nomenclatura actual data de 1980
El Pont de Vilomara
La primera referència la trobem el 902 com a Vila Amara. El nucli urbà es va començar a constituir aigües avall de pont
El pont
Obra gòtica de 130 metres de llarg distribuïts en 9 arcs sobre el riu Llobregat, el pont actual va ser construït entre 1617 i 1625
Cap a finals de la dècada de 1870 va arribar la industrialització a la zona, tot aprofitant l'aigua del riu per desenvolupar la indústria tèxtil.
El creixement va propiciar que es traslladessin les oficines municipals i que s'aixequés la nova església de Santa Magdalena.
Mura, Talamanca i Rocafort tres pobles de mala mort. El relleu muntanyós, els camins estrets i escassos, l'aïllament de la ciutat i el sòl sec i pedregós d'aquests 3 pobles dones sentit a la dita popular que els equipara.
Les tines de la Vall del Flequer
Aquest terreny sec i pedregós només és vàlid per al conreu de la vinya. La dificultat d'accés a les vinyes va fer que els pagesos construïssin tines per a l'elaboració del vi a la mateixa vinya.
Tot i que les tines són característiques dels 3 pobles i úniques a Catalunya. Rocafort i en concret la Vall del Flequer és on se'n gaudeix de la màxima concentració
La majoria les trobem distribuïdes en grups.
Aquests darrers anys s'ha fet un bon treball de recuperació d'aquest patrimoni i s'han col·locat plafons explicatius.
Les cabanes i murs de pedra seca també són característics de la zona.
Cal Flequer, és la masia que dóna nom a la vall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada