Banyoles

Municipi de la comarca del Pla de l'Estany de la qual n'és la capital. Comarca creada el 1988.

L'estany de Banyoles és l'estany natural més gran de Catalunya, amb 2150 m. de llargada, 775 d'amplada màxima i uns 45 metres de profunditat, llevat dels embuts de surgència que poden arribar als 120. És alimentat pels aqüífers provinents de l'Alta Garrotxa. Tot i portar el nom de la ciutat, la major part de la superfície de l'estany pertany al terme municipal de Porqueres.

 

 

 

L'estany és una zona d'esbarjo per excel·lència, tan al seu voltant com al seu interior. Esbarjo per a grans petits ja siguin humans o no.

 

 

 

Banyoles va ser subseu olímpica als jocs de Barcelona 1992. Les competicions de rem sempre han estat presents a l'estany.

Banyar-se a l'estany només està permès a les zones 

senyalitzades

 

El parc neolític la Draga està ubicat prop de l'estany. Les excavacions van començar el 1990 i intenta difondre com era la vida en aquest assentament cap als VI mil·leni abans de Crist. 

 

Entre els segles XIX i XX es van construir una vintena de pesqueres, inicialment ideades per a la burgesia local i estiuejants. Construïdes en diferents estils de l'època com eclecticisme, historicisme o neoclacissime. Des de l'any 1931, per prohibició de l'ajuntament no se n'ha construït cap més.

 

 

L'estany és una porta oberta a la natura, a la imaginació, al paisatgisme, milers d'escenaris per immortalitzar, cadascun d'ells únic i irrepetible.

 

 

Banyoles no és només l'estany, si dediquem una estona a passejar pel seu nucli urbà, descobrirem altres elements interessants com el Monestir de Sant Esteve, una de les primeres fundacions benedictines del principat i probable bressol de la ciutat. L'edifici actual és una barreja de neoclàssic, gòtic i barroc.

La Plaça Major de Banyoles és totalment porxada. Els porxos estan formats per 37 arcs irregulars

 

De la muralla que encerclava la ciutat només en queda algun petit tram de la seva reconstrucció del segle XVI

 

 

Can Gussinyé és una interessant vivenda unifamiliar d'estil noucentista de les primeries del segle XX.

Santa Maria dels Turers, construïda inicialment el 1017, ha estat reconstruïda en diferents etapes en estils gòtic i neoclàssic.

L'art modern de bon gust present als carrers de la ciutat conviu amb harmonia amb les construccions d'altres èpoques.

 

Entre 1928 i 1956 un tren petit, el tren Pinxo de Banyoles, que va donar nom a una cançó, va unir Banyoles amb Girona. Avui en dia és un trenet turístic que circula per la ciutat de juliol a setembre.