Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dimarts, 20 de setembre de 2016

Gandesa

Municipi de la comarca de la Terra Alta, de la qual n'és la capital.


Com a capital de comarca vinícola ni hi podia faltar la seva catedral, el celler cooperatiu obra modernista de Cèsar Martinell aixecat el 1919



L'església de la mare de déu de l'Assumpció és una obra gòtica reformada el segle XVII



La Presó de Gandesa, obra medieval d'estil gòtic ubicada on probablement havia estat bastit el castell templer





El casc antic de Gandesa conserva un marcat esperit medieval.









Nucli medieval barrejat amb algun petit toc modernista.



El 1192 Gandesa va rebre la carta de poblament, així es va rememorar 800 anys després.





Situada a cavall entre els municipis de Prat del Comte i Gandesa i a tocar de la via verda que discorre des d'Aragó fins a Tortosa, està situat el Santuari de la Fontcalda.


El santuari va ser aixecat el 1756 per l'orde dels trinitaris en lloc on n'hi havia hagut dos d'anteriors, el primer d'elld el segle XIII.
Està ubicat a la zona dels Estrets, una sèrie de gorgs que forma el riu Canaletes al seu pas de camí cap a l'Ebre.



Els estrets passos entre muntanyes que ha anat obrint el riu donen pas a espais més amples, tot formant gorgs, alguns dels quals s'han habilitat per al bany enmig de la natura.









Uns cims rocallosos envolten aquest magnífic entorn.









Sembla que algú va començar a fer-se una casa per les rodalies, tot començant per l'entrada.




Brolladors d'aigua calenta que van a parar al riu, són l'origen del nom de Fontcalda.





2 comentaris:

El pare ha dit...

Aquí, a la Fontcalda sí que hi he estat, un amic de Santa Barbarà, al Montsià, ens hi va portar i m'ha quedat a la memòria la imatge d'una serp d'aigua travessant el gorg on s'hi banya la gent.
Les imatges són molt bones per posar de relleu la bellesa de l'entorn.

Joan DE LOMAS AMARGANT ha dit...

Indubtablement que és un indret d'una important bellesa, tot i que enguany degut a l'escassetat d'aigua un pèl menys lluït que de costum.

Salutacions.

Joan