Sant Vicenç de Torelló

Municipi de la comarca d'Osona situat al nord de la vall del riu Ges.

Fins al 1630, junt amb Sant Pere de Torelló i Torelló formaven un sol terme.

El municipi està format per tres nuclis de població, Sant Vicenç de Torelló, Borgonyà i Vila-seca.

Borgonyà

Antiga colònia tèxtil construïda a partir del 1890 a la banda de ponent del municipi, a tocar del riu Ter. 

En aquest indret hi havia anteriorment el mas Borgonyà i un petit santuari marià dedicat a la mare de Déu de Borgonyà.

Nuevas Hilaturas del Ter, companyia creada per empresaris escocesos, els quals van construir la fàbrica a tocar del riu Ter

Un canal transportava l'aigua del riu fins a les instal·lacions.

El 1895 la fàbrica va començar la seva activitat, amb personal escocès que s'encarregava de formar els treballadors local. 

El 1903 els Fabra i els Coats van fusionar les seves empreses i van constituir la societat Fabra i Coats, que va mantenir l'activitat tant en aquesta planta com a la de Sant Andreu de Palomar.

Després de diverses vicissituds l'empresa va cessar la seva activitat el 1999, poc més d'un segle després la sirena va emmudir i la xemeneia va deixar de fumejar.

Altres empreses van ocupar part de les seves instal·lacions, però d'altres  resten abandonades.

Tot i l'abandonament però, sembla com si algú hagués d'aparèixer de sobte al llindar d'alguna de les portes que romanen encara obertes.

Al mateix temps que la fàbrica es van construir els allotjaments per als treballadors, constituïts per casetes unifamiliars típicament britàniques.

La part residencial de la colònia es va anar dotant també d'establiments i serveis. Una fonda, una fleca, una carnisseria, barberia, casa-bressol, un centre recreatiu, baixador de tren, i posteriorment un casino i un restaurant, cosa que li donava certa prosperitat.

Més enlairades i més grans hi trobem les cases de l'administrador i del mestre.

Al cap de munt, al mateix indret on hi havia l'antiga església del segle XIII se'n va construir una de més gran.

Actualment les cases estan habitades i part del recinte fabril es pot visitar un diumenge al mes i durant la Festa Major, cap a la tercera setmana de juliol.