Vilassar de Dalt

Municipi de la comarca del Maresme. El seu nucli urbà amb carrers estrets i costeruts conserven encara la seva fisonomia medieval.

Se'n té esment des de l'any 978, tot i que importants jaciments prehistòrics demostren que ha estat habitada des molt abans. El nom té el seu origen en la veu romana Villa azari.

Castell de Vilassar

Els seus orígens es remunten probablement al segle X, quan només hi hauria una torre cilíndrica amb un recinte emmurallat. Al segle XI pertanyia als Sant Vicenç, senyors de Burriac.

L'actual forma la va adquirir entre els segles XIV i XV, per entrar en decadència a partir del segle XVI

Església Parroquial de Sant Genís

Edifici religiós d'estil classicista italià, obra d'Antoni Fisas, construït el 1943. El 1941 s'havia enderrocat l'anterior església gòtica, incendiada durant la Guerra Civil.

Casa de la Vila

Edifici administratiu construït el 1884, i restaurat i ampliat als anys 70 del segle XX, la part inferior de l'edifici imita carreus de diferents tonalitats.

Cal Noi Baiau

Malnom de Josep Piferrer Pintó, que després d'adquirir en subhasta els terrenys on hi havia l'antiga casa de la vila hi va construir aquest edifici amb dues galeries d'estils neoàrab.

Can Bonhivern

Documentada des del 1229 quan era coneguda com Can Malhivern. Integrada dins del nucli urbà, toi i que ha estat modificada al llarg dels anys, conserva el portal de punt rodó amb grans dovelles i dues finestres gòtiques.

Edifici d'habitatges protegits, projectat per Arturo Frediani i Mercè Martín. El 2008 va guanyar el premi Catalunya Construcció en l'apartat d'Innovació. 

Edificat amb materials de poc rastre, incorpora també mitjans passius de control climàtic, de manera que conserva la temperatura interior amb molt poca despesa energètica.