Pera, La

Municipi de la comarca del Baix Empordà situat als contraforts de les Gavarres

El nucli urbà de La Pera està situat en un petit turó arrodonit, del qual l'església n'és el punt més alt.

L'església original, dedicada a Sant Isidor està documentada des del 982. L'edifici actual però, d'estil gòtic renaixentista es va iniciar entre finals del segle XVI i les primeries del XVII

El traçat del nucli antic conserva l'estructura medieval original, carrerons estrets, restes de la muralla, carrers porticats i llindes que delaten l'antiguitat de les cases, moltes de les quals poc modificades.

La placeta del Frontó

El municipi està constituït per 4 nuclis de població: La Pera, Púbol, Pedrinyà i Riuràs.

Púbol

El poble, esmentat des del 1017, conserva l'estructura feudal amb el castell i l'església més enlairats que la resta de cases.

Del castell de Púbol se'n tenen notícies des del segle XI, la construcció actual però, és de principis del XV amb força reformes en els segles posteriors. El 1969 va ser adquirit per Salvador Dalí. En morir Gala el 1982 hi va fer construir el seu mausoleu.

Actualment és una casa-museu que depèn del Teatre Museu Dalí de Figueres.

L'església de sant Pere, documentada des del 1020, era originàriament la capella del castell, el 1335 va adquirir el títol de parròquia. La construcció actual data de 1435

El Carrer Major deu el seu interès a què es conserva inalterable des dels segles XVI-XVII

Un porxo dóna pas a la Plaça Major, que conserva algunes cases d'una gran antiguitat.

La més antiga, la primera de l'esquerra, és de 1583, ha vist passar més de quatre segles d'història.

Can Carles, és una casa senyorial d'estil gòtic amb portal adovellat i dues finestres coronelles pròpies del segle XV.

Can Canada ja era inicialment el portal d'accés al clos emmurallat, tot i que va ser reformada el segle XVIII

La resta de cases no desentonen dins del conjunt arquitectònic medieval.

El safareig del poble, que ja ningú no usava, ha estat reconvertit en una gran peixera

Púbol forma part junt amb Figueres i Cadaqués del triangle dalinià, no està exempt doncs de referències al genial ximple.

Pedrinyà

Petrinianus era el nom llatí amb què es coneixia aquest petit poble documentat des del 971 i que forma part també del terme municipal

L'església de Sant Andreu, del segle XI, forma part del romànic llombard

Hi entrem?

Joan Llenas i Colom, fill del poble, va ser un dels impulsors de la més recent restauració de l'església, feta entre 1975 i 1976. En honor a aquest fet, se'l deixa descansar a la plaça amb el seu nom.