Cervera

Ciutat emmurallada, capital de la comarca de la Segarra, situada a la Depressió Central, dins del sector meridional de la comarca.

 

 

Podríem catalogar Cervera de ciutat monumental, ja que té 11 monuments catalogats com a BCIN, Béns Cultural d'Interès Nacional. Anem a veure'n alguns.

Comencem per un retret històric, la Universitat de Cervera. Felip V, després de la Guerra de Successió va suprimir les 7 universitats catalanes i va establir una nova i única universitat a Cervera com a premi del dictador a la seva fidelitat. Les obres van començar el 1717 i es van allargar durant dècades.

 

Comencem per la façana exterior, una joia del barroc construïda entre 1726 i 1740.

Només creuar l'entrada principal i ens trobem de cara la façana interior, façana neoclàssica flanquejada per dos campanars, que dóna accés a les aules i els claustres.

 

 

La universitat, en el seu conjunt, gaudeix de la catalogació de BCIN. La Universitat de Cervera va està activa fins al 1837. El seu ple apogeu el va assolir a finals del segle XVIII amb uns 2000 alumnes.

 

 

El nucli antic de Cervera també gaudeix del reconeixement com a BCIN i el Carrer Major n'és el màxim exponent. Carrer únic d'origen medieval que serpenteja de cap a cap flanquejat per cases senyorials i convents. El carrer era totalment porxat, una part dels quals encara es conserven, resseguim-lo.

 

El convent de Sant Agustí, fundat el 1362 i actiu fins a la desamortització del segle XIX. Va ser enderrocat degut al seu estat ruïnós i a finals del segle XIX es va aixecar l'actual temple d'estil neogòtic.

 

 

L'escola i l'església barroca dels jesuïtes van ser construïts entre 1690 i 1727. Uns segles abans, en aquest mateix espai s'hi van reunir les Corts del rei Pere III el 1359 i el 1452 s'hi van signar els capítols matrimonials dels reis catòlics.

 

 

El carreró de les Bruixes té els seus orígens en un camí de ronda que discorria entre el carrer major i la muralla, en eixamplar-se algunes cases del carrer major es van anar cobrint amb voltes alguns trams.

 

El carreró Sabater és un altre exemple de brancal del carrer Major situat sota arcs i voltes.

 

 

Deixem les estretors del Carrer Major per arribar a la Plaça Major i a la Paeria, edifici barroc catalogat també coma BCIN construït entre 1679 i 1688 però que té els seus orígens en el segle XIV.

Ja hem vist el campanar de Santa Maria treure el cap, l'església és un exemple del gòtic religiós català de principis del segle XIV, els seus orígens són però romànics, i per cert BCIN.

 

Un altre BCIN és el conjunt emmurallat de la ciutat, a les muralles s'hi pot accedir des de diversos carrers porxats al llarg del carrer Major. La muralla va ser alçada entre els segles XIV i XV amb l'impuls de Pere III. Tenia uns 3 Km. de perímetre i unes 20 torres. És probable que s'hagués construït sobre la base d'una antiga muralla.

El castell de Cervera, declarat també BCIN està situat en un tossal a l'extrem meridional. Els seus orígens documentals daten de l'any 1026 i va ser propietat dels comtes de Barcelona. Restaurant el segle XV, el segle XX es va usar com a escorxador. Actualment està ressorgint de les seves cendres.

 

Per descobrir el proper BCIN cal abandonar el nucli urbà i l'edat mitjana, per acostar-nos al modernisme industrial de la mà de Cèsar Martinell, la seva obra la Farinera del Sindicat Agrícola.

A la Plaça Santa Anna, situada en un extrem del carrer Major hi trobem el Casal, edifici noucentista de 1925.

 

 

Una altra església, Sant Magí, edifici barroc de finals del segle XVIII.

 

 

Les rodalies de Cervera és una mostra d'un bon aprofitament dels terrenys per al cultiu.

 

 
L'aquelarre de Cervera va néixer l'any 1978 per desvincular la festa de l'àmbit de la religió. Va néixer amb una cercavila, titelles, música en viu i xocolata amb el carrer de les Bruixes com a epicentre amb decorats relacionats amb la bruixeria i la crítica social. De mica ha anat creixent i s'ha convertit en un referent. La música, el foc i la gresca no falten a cap de les edicions.