Municipi de la Comarca del Ripollès situat a la vall de Camprodon i banyat per les aigües del Ter i el Ritort, subsidiari del primer.
El Pont Nou, que consta d'un sol arc, ja comença a ser vell, ja que va ser construït entre els segles XII i XIII i refet en part en època gòtica, al segle XIV
Monestir de Sant Pere. Va ser construït cap al 950 en establir-se els benedictins a la vila. Actualment només en queda l'església, consagrada el 1169 i construïda sobre un antic temple de principis del segle X. Durant la darrera restauració de l'església, caps als anys 30 del segle XX es va acabar d'enderrocar el que quedava de l'antic monestir benedictí.
L'església de Santa Maria va néixer com a capella, que va ser feta construir pels monjos del monestir a la primeria del segle XI per convertir-la en el temple parroquial. Les posteriors restauracions i ampliacions la van reconvertir a l'estil gòtic/barroc actual.
El carrer València és l'artèria principal de la vila, el nucli comercial, on hi podem trobar alguns edificis d'interès arquitectònic.
Can Blanch està situat en una de les cantonades del carrer València. D'estil eclèctic, conserva com a elements interessants el balcó de fusta amb les rajoles de ceràmica pintada que el coronen. S'ha perdut però, al llarg del temps altres detalls com els elements modernistes i d'art déco de la porta d'entrada.
L'ajuntament és un edifici renaixentista del segle XVI, situat a la Plaça de la Vila.
Al costat mateix hi trobem Can Rigordosa, un edifici d'estil modernista tardà construït cap al 1914
A la mateixa plaça està ubicat també l'Hotel Güell, una obra de principis del segle XX
A les rodalies del riu Ritort, al qual la majoria de cases li donen l'esquena, també hi podem trobar alguns edificis interessants.
Com el Casal, edifici eclèctic construït a cavall del segles XIX i XX
Can Wincke, un gran casal eclèctic construït a finals del segle XIX.
Del Castell de Camprodon, batejat inicialment amb el nom de Sant Nicolau, no en queda gaire més que el record. Documentat des del 1196, va ser volat el 1698
L'església del Carme, gòtic del segle XIV, situat a la plaça del mateix nom, és el que queda d'un antic convent carmelità.
Isaac Albéniz va néixer a Camprodon i hi va viure els primers anys de la seva vida, abans de voltar per tot el món amb la seva música.
Beget va tenir municipi propi fins al 1969, quan va passar a integrar-se a Camprodon. Situat a la capçalera del riu Llierca. Tot el conjunt històric del poble està declarat Bé Cultura d'Interès Nacional, títol més que merescut.
La majoria de les cases estan assentades sobre la pedra. De pedra és també el pont del segle XIV, que uneix dos dels sectors del poble.
L'església de Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic català del segle XII. Vayreda li va donar color el 1890 amb les seves pintures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada