Municipi de comarca del Berguedà, situat a la vall del Balsareny, riu afluent del Llobregat i a 6 km. de l'entrada sud del túnel del Cadí.
El nucli urbà data del segle XIII, quan els barons de Pinós es van establir en el seu palau, el Palau dels Pinós
Entre les tropes de Lluís XIV i Felip V es van encarregar de destruir el palau, que va ser reconstruït el segle XVIII pel baró d'Ur, l'estructura del qual és la que es pot veure actualment.
L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament el 1990 i actualment allotja a la planta baixa un centre d'interpretació del catarisme.
Els barons de Pinós i altres protagonistes de l'època ens expliquen de pròpia veu i a cavall entre la història i la llegenda, la relació dels càtars amb la vila.
Annexa al palau hi ha la capella de Santa Maria de Palau, que va ser aixecada al mateix temps i restaurada el 1779
L'església de Sant Esteve va ser construïda entre els segles XIV i XV, moment de transició entre el romànic i el gòtic. Un dels seus murs formava part de la muralla defensiva.
El nucli antic de Bagà conserva el traçat de la seva fundació el segle XIII, amb la Plaça Porxada com a nucli neuràlgic de la vila.
El 1914, Tomàs Nicolau, propietari de la serradora de Berga, va tenir la pensada de traslladar la llenya per tren, i a tal efecte va ser el promotor de la via fèrria que enllaçava Guardiola de Berguedà amb Gisclareny. Al cap de pocs anys però, l'invent va caure en desús.
Des del 2009 podem gaudir de part d'aquest traçat, ja que es va recuperar el tram que va des de Guardiola de Berguedà fins a Sant Joan de l'Avellanet, la major part d'aquest tram transcorre dins del terme de Bagà.
Durant aquest recorregut de 6 km. podem gaudir de l'esplèndid paisatge berguedà amb la serra del Cadí de fons.
Túnels i pont penjat fan encara més amè el recorregut, i compte amb les pedres que s'esllavissen muntanya avall.
La passejada també travessa una zona boscosa, habitada pels arbres que han sobreviscut a la serra d'en Nicolau.
Sant Joan de l'Avellanet, final de trajecte. Zona d'acampada i de pícnic a l'abric de la immensa serra del Cadí.
El nucli urbà data del segle XIII, quan els barons de Pinós es van establir en el seu palau, el Palau dels Pinós
Entre les tropes de Lluís XIV i Felip V es van encarregar de destruir el palau, que va ser reconstruït el segle XVIII pel baró d'Ur, l'estructura del qual és la que es pot veure actualment.
L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament el 1990 i actualment allotja a la planta baixa un centre d'interpretació del catarisme.
Els barons de Pinós i altres protagonistes de l'època ens expliquen de pròpia veu i a cavall entre la història i la llegenda, la relació dels càtars amb la vila.
Annexa al palau hi ha la capella de Santa Maria de Palau, que va ser aixecada al mateix temps i restaurada el 1779
L'església de Sant Esteve va ser construïda entre els segles XIV i XV, moment de transició entre el romànic i el gòtic. Un dels seus murs formava part de la muralla defensiva.
El 1914, Tomàs Nicolau, propietari de la serradora de Berga, va tenir la pensada de traslladar la llenya per tren, i a tal efecte va ser el promotor de la via fèrria que enllaçava Guardiola de Berguedà amb Gisclareny. Al cap de pocs anys però, l'invent va caure en desús.
Des del 2009 podem gaudir de part d'aquest traçat, ja que es va recuperar el tram que va des de Guardiola de Berguedà fins a Sant Joan de l'Avellanet, la major part d'aquest tram transcorre dins del terme de Bagà.
Durant aquest recorregut de 6 km. podem gaudir de l'esplèndid paisatge berguedà amb la serra del Cadí de fons.
Túnels i pont penjat fan encara més amè el recorregut, i compte amb les pedres que s'esllavissen muntanya avall.
La passejada també travessa una zona boscosa, habitada pels arbres que han sobreviscut a la serra d'en Nicolau.
Sant Joan de l'Avellanet, final de trajecte. Zona d'acampada i de pícnic a l'abric de la immensa serra del Cadí.
2 comentaris:
Un paisatge preciós que em porta molt bons records.
Salut!
M'alegra haver despertat aquests bons records un cop més.
Joan
Publica un comentari a l'entrada