Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dimarts, 3 de juliol del 2018

Esterri d'Àneu

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situat al centre de la vall d'Àneu. Tot i que és el terme municipal més petit de la comarca, és la segona població en importància i població.


La Noguera Pallaresa neix al Pla de Beret, a la Val d'Aran, entra al Pallars Sobirà per la Vall d'Alós per entrar a la Vall d'Àneu per Esterri



Al bell mig de la població passa per sota del pont romànic que hauria estat aixecat cap al segle XIII. El pont uneix les dues parts de la població dividides pel riu, tot i que gran part de les edificacions són al marge dret.


Esterri d'Aneu




El cap de la vila és la zona edificada més antiga, situada al nord de la vila hauria estat l'origen de la població.



A la Plaça de la Creu, l'entrada al poble pel nord hi ha la creu de terme, que hauria estat construïda pels francesos que van ocupar la població el 1623. S'hi pot observar una figura femenina que probablement representa una mare de déu.



La variant d'Esterri d'Àneu es va estrenar el 2009, fins aleshores tot el trànsit de cotxes que es dirigien cap al Port de la Bonaigua passava pel Carrer Major, que des d'aleshores s'ha convertit en un carrer per a vianants.




L'església parroquial de Sant Vicenç d'estil barroc va ser construïda entre els segles XVI i XVII on hi havia hagut un convent. Temple d'una sola nau però de grans dimensions.







L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu pretén mostrar com eren per dins les cases d'aquestes contrades entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.
La casa Gassia, que pertanyia a una família amb un cert nivell econòmic, és la que ens obre les seves portes.





Comencem per la planta baixa, que en ser la part més fresca de la casa, és on tenien el rebost.





En un apartat d'aquesta planta baixa podem observar un antic teler.



A part de l'embotit, fruit de la matança, l'oli, el vi.. també s'hi emmagatzemava el gra.



Al primer pis, només pujar ens trobem amb el menjador, que tot i ser la sala més àmplia de la casa només s'utilitzava en dies assenyalats. La vaixella, ben exposada perquè els convidats copsessin a primer cop d'ull que aquí hi ha nivell.



La cuina, a ran de foc és on es feia vida, on es passaven la major part de les hores dels dies de cru hivern pirinenc.



Aquí tenim les lleixes plenes dels objectes propis d'una cuina.




L'arribada de la cuina econòmica va suposar un canvi radical en la vida d'aquella gent, ja que permetia aprofitar molt millor l'escalfor. En aquesta casa però, no la van arribar a conèixer, ja que aquest és un dels elements exposats que no eren propis d'aquesta casa en concret.



Les habitacions estaven al voltant de la sala del menjador, l'habitació de matrimoni a dalt i a baix la individual.






Abans de sortir de casa, no ens oblidem de posar-nos els esclops.



Si acabem de donar un tomb pel poble contrasten les cases més antigues i ruïnoses amb les construccions més modernes.k