Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

divendres, 30 de setembre del 2016

Cotlliure

Comuna costanera de la Catalunya Nord a la comarca del Rosselló


La imatge més retratada d'aquesta vila marinera és sens dubte la seva església de Santa Maria dels Àngels i la seva ubicació a mercè de les onades.
Retratada i pintada pels innombrables artistes que han fet estada a la vila... Picasso, Dalí o Matisse entre molts d'altres.


 

Aquesta església va ser construïda després de ser arrasada tota la vila vella, amb l'antiga església inclosa, per ampliar la fortificació del Castell Reial, amb la direcció de Vauban. 


L'antic barri de pescadors va passar a ser aleshores el nucli urbà de la vila, que en convertir-se en un important atractiu turístic, s'ha anat farcint de botigues, hotels i restaurants.





Es conserven alguns dels portals de les antigues muralles que encerclaven la vila.



El Castell Reial és d'origen medieval, però va ser molt modificat per Vauban a finals del segle XVII.








El castell fa de separació entre les dues parts en què està dividida la vila, l'actual vila vella i el barri del Raval.



La seva posició estratègicament aturonada li confereix un domini visual sobre tot l'entorn.




Dalt del turó al sud de la vila està ubicat el Castell de Sant Elm, construcció realitzada el segle XVI

  

El fort Mirador, una altra fortificació ampliada i reformada per Vauban i actualment propietat de l'exèrcit, situada per sobre de la vila vella.


  
Al nord de l'església parroquial, hi ha rebent l'embestida constant de les ones, l'ermita de Sant Vicenç del Cotlliure, construïda el segle XVIII


La Costa Vermella presenta un aspecte rocós i trencat i es mostra com una clara continuació de la Costa Brava.
 


En definitiva, podem afirmar que aquest és un indret per emmarcar.

 

diumenge, 25 de setembre del 2016

Bàscara

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, situat en el curs del riu Fluvià, que passa a tocar del seu nucli urbà. 
La N-II, a pesar de les lluites veïnals per desplaçar-la continua dividint el nucli urbà en dues parts,
  

cosa que fa que molts haurem travessat el poble en cotxe, però segur que molt pocs ens hem aventurat pels seus carrers, anem a fer-ho ara doncs.
Per entrar al casc antic de la població, cal fer-ho per un dels portals que hi donava accés a través de les muralles.


Aquest portal, que forma part de les muralles originàries del segle XIII, dóna accés a una plaça.



En travessar el portal fem un pas cap al passat, en topar-nos amb la fesomia medieval dels seus carrers, integrats per cases amb força segles a les seves bigues.






No hi havia nucli medieval que es preués que no disposés de castell, doncs Bàscara no podia ser menys, el castell episcopal està situat a la part més alta del poble, damunt el turonet que domina sobre el riu.




De l'església, dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria se'n tenen notícies des del 1020, originalment romànica però modificada en època barroca.
El  bisbe medieval de Girona tenia casa a Bàscara, el palau Episcopal, a tocar de l'església.





Sembla ser que mig poble no es refia de l'altre mig, o potser som els forasters el problema.


A peu de carretera hi ha una casa amb una gran torratxa, és la casa Gustau, edificada el 1891 i era propietat d'una notable família pagesa de la vila.


A la part alta del poble hi ha un mirador, des d'on podem veure fora muralles, el curs del Fluvià.
 

dissabte, 24 de setembre del 2016

Lladurs

Municipi de la comarca del Solsonès dividida en set entitats de població. No hi ha nuclis importants de població i els seus habitants es distribueixen en masies disseminades.

La Ribera Salada creua el terme de nord a sud, per la seva banda occidental.


Riu que al seu pas pel Pont del Clop forma un gran toll, que els mesos d'estiu s'omple de gent amb ganes de refrescar-se en les seves aigües, no en va l'indret és conegut com la platja de Solsona.
A peu de carretera hi havia hagut un hostal, edifici que actualment està en estat ruïnós.




Si remuntem el riu d'es d'aquest punt tindrem ocasió de contemplar la gran obra que ha anat construint els arquitectes de la natura al llarg dels segles.





El llit del riu circula a força profunditat vers al rocam muntanyós que culmina sovint en alts penya-segats.






La poca profunditat i corrent del riu, llevat dels punts més angostos, permet remuntar-lo sense gaire dificultat.






Aquest indret ens permet embriagar-nos de natura i podríem caminar estona sense percebre a penes cap rastre d'intervenció humana, excepte la construcció d'algun dic per intentar crear un xic de profunditat.


Un altre petit rastre d'aquesta intervenció és la retolació del Toll de Sant Joan

  

Un tros més amunt arribem a Aigüesjuntes, punt on  el Riu Fred i la Riera de Canalda es troben per formar la Ribera Salada



El Riu Fred arriba per la dreta entremig de roques que formen un congost.