Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 1 de novembre de 2015

Tiana

Municipi de la comarca del Maresme situada entre la línia marítima i la Serralada Litoral, amb límits fronteres amb el Vallès Oriental.


Arribem a Tiana per la riera que desguassa a Montgat, aquí és on la Riera de Sant Jordi es converteix en riera de Tiana. La frontera.


A l'esquerra de la riera s'han conservat les zones de conreu, a mà dreta però s'ha urbanitzat.




La riera es fica ben bé dins de la zona urbana, o potser hauríem de dir que es va urbanitzar sobre la riera, la qual està asfaltada en el seu tram urbà.



Amb la ben guanyada fama que tenen les rieres del Maresme, més d'un gran ensurt deuen haver provocat les rierades.




Degut a la situació geogràfica de la vila, no hi ha ni un sol carrer que no tingui pendent, en alguns casos salvats per escales.




L'actual església parroquial està situada a la part alta del poble, construïda el 1884 i dedicada a Sant Cebrià.






A la Plaça de la Vila hi ha una masia construïda el 1672, Can Met, que va ser adquirida i reformada pel pare de Lola Anglada. L'escriptora infantil i dibuixant hi va viure els darrers anys de la seva vida, fins al 1984



Els jardins de Lola Anglada són just davant de la masia.





Can Baratau és una masia del segle XIV molt reformada, en conserva però el portal adovellat. Actualment és la seu de la biblioteca


Als jardins de la biblioteca hi ha ben plantada, "La ben plantada", escultura inaugurada el 1992 en honor al centenari del naixement de Lola Anglada.


La casa de la Vila és un edifici eclèctic de tres cossos, construït el 1890


Can Cardús, és un imponent edifici eclèctic que s'eleva per damunt de la plaça de la vila.



Can Fatjó és l'edifici modernista més notable de Tiana, va ser fruit de la reforma que es va fer el 1914 d'una casa ja existent des d'unes dècades abans



Cal Jaumet, edifici de 1910 amb elements extrets de l'estil gòtic



El Passeig de la Vilesa, està farcit de noucentisme, el de les primeres cases d'estiueig. Can Xipell n'és potser el més representatiu.







Can Robert (La casa de la Punxa) era una casa modernista obra Ramon Maria Riudor, destruïda parcialment durant els 1970, per sort van però, van deixar la Punxa dempeus.



La Sala Giralt va ser primerament un centre recreatiu per als estiuejants barcelonins, posteriorment una sala de cinema i actualment un restaurant.
A Anselm Clavé i Isaac Albéniz se'ls va veure actuar en aquesta sala.



Hi ha diversos racons curiosos dins del nucli urbà, tot aprofitant façanes de cases en ruïnes per deixar volar la imaginació









Racons de descans, amb ombra i aigua per al caminant, i també d'una certa dosi d'expressió artística.





Racó d'il·luminació del sant patró


Racons d'esbarjo sempre salvant els desnivells propis del terreny.


Racons per amagar coses... més racons per al descans.




Racons per a observar, des de les altures i cap a les altures.