Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 26 de setembre de 2015

Sant Miquel de Fluvià

Municipi de l'Alt Empordà, situat a l'esquerra d'un riu Fluvià que li dóna nom.

La primera impressió, en veure el poble des de la carretera, apunta que serà prou interessant la visita.


 
En entrar a la població ens endinsem pels seus sinuosos carrers de marcat traçat medieval, amb el carrer Major com a eix vertebral



Carrer que combina cases de nova construcció amb d'altres amb uns quants segles d'antiguitat sobre les seves bigues.
Carrer que desemboca en una plana ocupada pel Monestir de Sant Miquel de Fluvià, monestir romànic funda pels monjos benedictins el segle XI, com a subsidiari del de Sant Miquel de Cuixà.


El campanar del monestir, fora del que és habitual, està separat uns metres de l'església monacal i podria haver estat aixecat amb posterioritat, a les primeries del segle XII.
El coronament afegit sobre els tres pisos indica que va ser convertit en torre de defensa.


La desamortització de 1875 va suposar el seu abandonament, decadència i enrunament. D'uns anys ençà però, s'estan fent treballs de recuperació de tot el conjunt i el seu entorn.








L'origen de la rectoria es remunta al segle XVI, ha estat però molt modificada al llarg dels anys, tot i que conserva elements originals, el portal adovellat i el pou de pedra entre d'altres.



El portal de la rectoria ens obre pas cap al camí de la font. La Font de Sant Miquel, d'on brollava l'aigua per abastir el safareig públic ubicat als seus peus.




Els portals adovellats i les llindes de les finestres ens ajuden a endevinar-ne l'antiguitat. Can Feliu, a la cantonada del Carrer del Mar, assenyala cap als segles XVI - XVII


En abandonar el poble, observo a peu de carretera un coll llarg amb cap d'au que em mira tafaner, en apropar-m'hi descobreixo que és un dels membres d'una granja d'estruços.

dimecres, 16 de setembre de 2015

Torroella de Fluvià

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, situat al marge esquerre del curs inferior del Fluvià


El nucli urbà està dividit en dos sectors separats, la Força i la Vila
La majoria de les cases de la Força van ser construïdes el segle XVI en molts casos sobre les restes de les antigues cases que havien estat destruïdes per les inundacions del 1421, com es pot observar als baixos de les cases.


Moltes de les cases del carrer de la Força mostren detalls gòtics, com els adovellats dels portals, i renaixentistes.




L'església romànica de Sant Cebrià va ser construïda el segle XII. 
La rosassa va substituir posteriorment la finestra romànica i cap als segles XVI o XVII s'hi van afegir la sagristia i les capelles laterals.




La ferramenta de la porta és la original romànica.


A la dreta del portal hi ha encastada una làpida sepulcral gòtica de Joan de Torroella


A la immensa plaça de l'Ajuntament, a part de la Casa Consistorial i el Centre Social,


 
 

s'hi troba també un edifici residencial del segle XVI, recentment restaurat, amb detalls gòtics.


Hi ha lloc també per les fonts i una placa amb un poema de Montserrat Vayreda dedicat al poble.




Si volem continuar la visita cap a Sant Tomàs de Fluvià, és millor no fer-ho per l'antiga carretera.


Sant Tomàs de Fluvià

El nucli urbà format per una dotzena de cases, va créixer a redós del priorat benedictí del mateix nom. La majoria de les cases han estat restaurades recentment, però algunes conserven portals i finestres dels segles XVI i XVII.




La seu del priorat, funda cap al segle XI pels monjos de Sant Víctor de Marsella, és una construcció romànica d'una sola nau. El campanar d'espadanya és força posterior.





dilluns, 14 de setembre de 2015

Albons

Municipi del Baix Empordà situat a la plana empordanesa, entre el massís del Montgrí i la serra de Valldivià


A la Plaça Major hi figuren la majoria dels elements arquitectònics rellevants del poble, un d'ells és el castell d'Albons, documentat des del segle XII i que té tota l'aparença de casa pairal.


Des de la plaça estant, sembla que castell i església estiguin adossats, però en realitat hi ha un pati que els separa.
L'església romànica dedicada a Sant Cugat és d'una sola nau i va ser construïda a partir del segle XI i ampliada a finals del XII. La façana que dóna a la plaça és molt més moderna.


Cal Negre 
Masia del segle XVI amb portal adovellat i finestres emmarcades, restaurada el segle XVIII, ubicada també a la plaça Major.


L'ajuntament, una edificació més moderna, dóna també a la mateixa plaça


A la pròpia plaça major hi ha una placa en record de la primera ballada de sardanes al poble.


Can Coll
Casal construït el 1560 amb portal adovellat i finestra renaixentista. 


Can Tell
Casal del segle XVI, que conserva elements i estructura originals. Un cos en forma de torre sobresurt de la façana.


Un record per a les persones que al llarg de la seva vida s'han dedicat a les feines del camp.