Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 22 de març de 2015

Vilalba Sasserra

Municipi de la comarca del Vallès Oriental, conegut popularment amb el malnom de Trentapasses, que podria fer referència a la pretèrita existència d'una sagrera. No n'hi ha però cap document que ho demostri.



L'actual parròquia de Santa Maria , d'estil neoromànic, construïda a partir del 1927, està ubicada en un petit turó en un extrem del nucli urbà, que consta bàsicament d'un carrer format a la dècada dels anys 20 del segle XX a ran de la carretera de Girona.







diumenge, 8 de març de 2015

Riudarenes

Si entrem a Riudarenes, municipi de la comarca de la Selva, per la pista que ve de Sils, podrem descobrir abans d'entrar al poble els seu origen etimològic.



Continuem endavant i el seu nucli urbà ens dóna una calorosa rebuda.


Davant mateix podem veure ca l'Oller, una casa dels segle XVI/XVII que va ser restaurada tot conservant l'estructura original.


A mà esquerra només entrar al poble hi ha ubicada des del segle XII l'església de Sant Martí. L'antic temple romànic però va ser substituït uns segles després pel que podem veure avui.




El carrer Major és l'eix vertebral del poble, a banda i banda s'arrengleren les cases construïdes majoritàriament durant el segle XVIII





Tot i que hi podem descobrir també algun element més antic, propi del renaixement.


Un edifici emblemàtic del poble i que pot despertat la nostra curiositat des de ben lluny per la seva elevada torre.


Ens hi apropem per descobrir l'antiga Farinera, també coneguda com la Joia de la Selva


Ben a prop hi la Casa de la Vila, les dependències municipals s'han de conformar amb un edifici ben poc lluït.



Si abandonem Riudarenes per la carretera de l'Esparra, trobarem més endavant un trencat senyalitzat que ens apropa a la seva veïna i capital de comarca: Santa Coloma de Farners, em seguiu?

 

Folgueroles

Municipi de la comarca d'Osona, a la plana de Vic


Té un petit casc urbà vertebrat pel carrer Major, compost per cases que han romàs dempeus durant diverses centúries.






Dins del casc urbà hi trobem diverses cases edificades amb pedra vista.


Al final del carrer Major hi trobem l'església romànica de Santa Maria



Folgueroles és la vila natal de Jacint Verdaguer, un monument a la plaça que porta el seu nom ens ho recorda. El poble està farcit de plaques amb fragments de la seva poesia, a més de tenir-hi dedicada una casa-museu.



diumenge, 1 de març de 2015

Pont de Vilomara i Rocafort, El

Municipi de la comarca del Bages, situat a l'esquerra del Llobregat, a l'entrada del congost de Vilomara.
Durant segles la seva denominació era Rocafort de Bages, però amb el temps el poble nou de Vilomara anà adquirint més importància, de manera que a partir del 1917 es va anomenar Rocafort i Vilomara. La nomenclatura actual data de 1980

El Pont de Vilomara
La primera referència la trobem el 902 com a Vila Amara. El nucli urbà es va començar a constituir aigües avall de pont




El pont 
Obra gòtica de 130 metres de llarg distribuïts en 9 arcs sobre el riu Llobregat, el pont actual va ser construït entre 1617 i 1625




 


Cap a finals de la dècada de 1870 va arribar la industrialització a la zona, tot aprofitant l'aigua del riu  per desenvolupar la indústria tèxtil.




El creixement va propiciar que es traslladessin les oficines municipals i que s'aixequés la nova església de Santa Magdalena.



Mura, Talamanca i Rocafort tres pobles de mala mort. El relleu muntanyós, els camins estrets i escassos, l'aïllament de la ciutat i el sòl sec i pedregós d'aquests 3 pobles dones sentit a la dita popular que els equipara.

Les tines de la Vall del Flequer
Aquest terreny sec i pedregós només és vàlid per al conreu de la vinya. La dificultat d'accés a les vinyes va fer que els pagesos construïssin tines per a l'elaboració del vi a la mateixa vinya.

 
Tot i que les tines són característiques dels 3 pobles i úniques a Catalunya. Rocafort i en concret la Vall del Flequer és on se'n gaudeix de la màxima concentració





La majoria les trobem distribuïdes en grups.






Aquests darrers anys s'ha fet un bon treball de recuperació d'aquest patrimoni i s'han col·locat plafons explicatius. 
 


Les cabanes i murs de pedra seca també són característics de la zona.


Cal Flequer, és la masia que dóna nom a la vall