Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 22 de febrer de 2015

Pedret i Marzà

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, que tè Marzà com a cap municipal.

Pedret és una entitat de població que tot i està molt disseminat, té un grup de cases al voltant de l'església romànica de Sant Esteve




 

 

Vila-rodona

Municipi de la comarca de l'Alt Camp, situat a la part occidental de la serra de Montmell.
La vila s'enfila en un turó a l'esquerra del riu Gaià.


 
  


L'església de Santa Maria, d'estil barroc amb trets neoclàssics va ser bastida entre 1793 i 1797 damunt l'antic temple romànic.


A la part més alta del turó de 259 metres d'altitud hi dominen les restes del castell de Vila-rodona.


Celler agrícola, d'influència modernista, construït el 1919 per Cèsar Martinell. Actualment agrupa diverses cooperatives sota la denominació d'origen Tarragona.



Aiguamúrcia

Municipi de la comarca de l'Alt Camp, situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona.
El poble d'Aiguamúrcia és un petit nucli format al voltant de diversos edificis medievals propers al riu Gaià.


El nucli actual de Santes Creus, on resideix la capitalitat del municipi, era configurat en els seus orígens per les dependències del monestir.






















El reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, monestir de l'orde del Císter, va ser fundat el 1150, originalment a Valldaura (Vallès Occidental) com a filial de la Grand Selva al Llenguadoc. 
Després d'uns anys d'itinerància, va recalar definitivament a la seva ubicació actual l'any 1160 fruit de la donació dels terrenys que actualment ocupa.


L'església, amb planta de creu llatina i 5 capelles abacials. 







 

El retaule major d'estil barroc és obra de Josep Tremulles.

 

L'altar major està flanquejat per dos mausoleus, el del Rei Pere el Gran i el de Jaume II el Just amb Blanc d'Anjou.




Entrem a les instal·lacions del monestir.



El claustre major és d'estil gòtic, fet construir el 1331 per Jaume II




De l'època medieval es conserva el templet hexagonal del lavatori.


La decoració dels capitells ofereixen una àmplia mostra de la iconografia de l'escultura medieval.







La sala capitular, construïda el segle XII, és de planta quadrada i 4 columnes sostenen les 9 creueries que el cobreixen.
La sala capitular era el lloc de reunió de la comunitat, on es llegia diàriament el santoral, un capítol de la regla de Sant Benet i el Martirologi. Era també un lloc d'oració.

 


 Al sòl de la nau hi ha set làpides, la més notòria la de l'abat i diputat de la Generalitat Jaume Valls

 
 

Al pis superior estava ubicat el dormitori dels monjos, que estava dividit en cel·les. Actualment, tot aprofitant-ne la bona acústica fa les funcions d'auditori



El claustre posterior, que està connectat amb el palau reial, és de planta rectangular, construït el segle XIV. Els arcs de transició daten del XVII





El locutori feia d'element comunicador entre els dos claustres, era on l'abat donava les instruccions als monjos i on se'ls permetia parlar.


Església de la Santíssima Trinitat. D'estil romànic, era l'església del monestir fins que es va construir la de Santa Maria.






El cementiri. Els monjos eren enterrats de forma anònima i discreta, tal i com havien viscut, sota una mateixa creu.




La zona de la cuina i el refetor estan actualment en procés de restauració



El Palau Reial es va fer construir el segle XIV, com a allotjament dels reis i la seva cort durant les seves estades al monestir.

















Celler modernista, que era propietat de la cooperativa agrícola fou dissenyat per Cèsar Martinell i construït entre 1911 i 1913