Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Oluges, Les

Municipi de la comarca de la Segarra, dividit entre les dues bandes de la vall alta del riu Sió.

El nucli urbà principal, que dóna nom al municipi, s'enfila per un turó de 528 metres d'altitud.

Els senyors d'Oluja van donar nom als dos pobles originals, Oluja Sobirana i Oluja Jussana, que degut a llur expansió durant el segle XIX, quan van estar a punt de trobar-se al mig es van fusionar en únic poble plural, tot constituint Les Oluges.


Les dues Oluges tenen el seu propi castell i la seva pròpia església. 

El castell de l'Oluja Jussana i l'església de Santa Maria de les Oluges, edifici barroc del segle XVIII, a la part baixa.


I a dalt del turó es poden distingit el Castell de l'Oluja Alta, construït cap al segle XI i convertit en casa senyorial al XVIII, i Sant Salvador, l'antiga capella del castell sobirà.



Montfalcó Murallat

Petit nucli emmurallat situat dalt d'un turó, que probablement té els seus orígens en un castell musulmà, reedificat cap al segle XI quan es va repoblar la vall del Sió.


El poble emmurallat actual té els seus orígens entre els segles XVI i XVII i té com a principal atractiu que la muralla, de forma gairebé triangular, es conserva força íntegra i es pot recórrer per un camí de ronda que l'envolta.






La vila closa té l'entrada principal situada a migdia i consta de doble porta amb arc adovellat.



La plaça central és l'espai més ampli del recinte, hi ha ubicat el pou, que podria haver estat de glaç i una cisterna on es recollia l'aigua de pluja provinent de les teulades.




El nucli el conformen tres carrers, en línia amb les muralles, un dels carrers és completament porxat.
Cases de pedra vista, al més pur estil medieval, sòls empedrats, portes de fusta corcada que ja no tenen res a preservar.






Racons entranyables que ens traslladen a temps remots.




D'altres edificis més ben conservats demostren que el poble conserva encara alguna activitat.




Portals etiquetats, record d'aquells que un dia hi van residir.

 







Cal destacar que des de la part interior de la vila no es poden observar les muralles, ja que els seus murs estan adossats a les cases.





Una zona col·lectiva, on els veïns es reunien per elaborar el pa de cada dia i coure'l al forn comú



Sota porxos i rere un munt de giragonses hi ha amagada la porta de l'església, porta tancada que n'amaga el seu interior sota pany.





L'església, dedicada a Sant Pere, hauria estat construïda el segle X, i dels segles XVII - XVIII serien les capelles laterals i el campanar.




A la base del monticle que allotja la vila closa, hi havia la creu de terme. Creu de terme que està en fase de restauració, la primera fase comprenia la barra vertical de la creu, suposem que la barra horitzontal resta pendent per a una segona fase.



Dir que en aquest poble hi viuen quatre gats seria faltar a la realitat, ja que de gats n'hi ha per tot arreu. En tot cas haurem de dir que hi queden quatre humans.




La vista de falcó ens mostra una bona part de la Segarra, comarca on domina l'ocre sobre el verd.
L'ordi domina sobre les oliveres i els ametllers de les poques zones humides de la costa del Sió.





Paisatge dividit per l'Eix Transversal, que acosta la comarca a les terres llunyanes de les comarques gironines.