Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 10 d’octubre de 2015

Montbrió del Camp

Municipi de la comarca del Baix Camp, ubicat a la plana. Les primeres notícies de la vila, de nom possiblement germànic, es remunten al segle XII

El torrent de l'Ànima Blanca es converteix en la Riera, en travessar el poble.


Queda ben visible que la Riera divideix clarament la població en dues parts.




A la cantonada entre la Riera i el carrer Major, hi ha ubicada l'església del Carme amb el seu peculiar campanar.





El carrer Major que és l'eix vertebral de la vila, demostra amb els dovells d'alguns portals que diverses cases ja porten uns quants centenars d'anys dempeus.



Tocant al propi carrer Major hi ha l'església parroquial de Sant Pere, d'estil barroc construïda el segle XVII. El campanar és una ampliació i adaptació de l'antiga torre medieval, amb el posterior afegitó del rellotge.




 El carrer Major desemboca a la Plaça de la Vila, on hi destaca la Casa de la Vila, edifici porxat d'estil renaixentista, que conserva però la torre medieval


 


Que la vila fou emmurallada ho demostra el Portal Major, que n'era l'accés principal. Els propis murs de l'església de Sant Pere formaven part de la muralla construïda el segle XIV



Exemple de façana medieval amb portal adovellat i posteriorment redecorada.




L'antiga casa pairal de Can Busquets, ha estat convertida en el Museu del vi "Els Cups", amb l'entrada hi entra la visita i degustació de vins.



A l'entrada del poble pel camí de Reus, una font oferia una fresca benvinguda als viatgers que arribaven assedegats de la capital.

 


2 comentaris:

El pare ha dit...

Aquesta comarca la tinc molt poc visitada, per Montbrió hi vaig passar sense aturar-me. Vist el teu ben treballat reportatge tinc clar que la propera vegada hi hauré de dedicar l'atenció que es mereix. Gràcies per la proposta, Joan.

Joan DE LOMAS AMARGANT ha dit...

Va ser una visita llampec, i vaig ser conscient que em deixava moltes coses per veure. També hauré de tornar-hi. Gràcies pel teu comentari.

Joan