Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 22 d’agost de 2015

Blancafort

Municipi de la comarca de la Conca de Barberà, al límit amb la Serra del Tallat.
 
 
Blancafortins i blancafortines mostren històricament la seva devoció al Santuari del Tallat, que pertany a la veïna comarca de l'Urgell, al terme de Vallbona de les Monges, tot deixant un pèl a la reserva la seva patrona local a qui està dedicada l'església barroca construïda a cavall dels segles XVIII i XIX, Santa Magdalena.
 




Qui esperi trobar-hi el castell, a redós del qual va créixer el poble, que no el busqui, no en queda res. Tampoc no queda res de les muralles ni dels 5 portals, llevat que els busquem dins de les pròpies cases, construïdes algunes amb les seves ruïnes, peça per peça. Lamentablement en aquella època no hi havia consciència de conservació patrimonial.







 
El poble conserva la fisonomia pròpia de la construcció medieval, una mostra la trobem a la Plaça Vella, amb la seva part porxada i amb les voltes de sota les cases que donen pas als carrerons que hi aboquen. Algunes cases mostren encara els seus portals adovellats.






El que no trobarem a faltar a cap poble de la Conca és el seu celler, a Blancafort en tenen dos. El Celler Vell ubicat a la plaça dels Arbres



I el conegut com a Sindicat dels Pobres, a la part alta, als afores del poble.




L'elaboració del vi es fa de forma totalment mecanitzada, es pot constatar que això de trepitjar el raïm amb els peus descalços ja ha quedat per a la història.


Davant del celler on s'elabora el vi, hi trobem l'agro-botiga, típica també dels pobles de la comarca.



Dues fonts públiques, gairebé iguals subministraven d'aigua a la gent del poble, construïdes a la dècada dels 70 del segle XIX. La de la plaça de l'església de 3 brolladors i la de la Plaça dels Arbres, de 4


 
 El modernisme també hi és present, obra de l'arquitecte Ricard Giralt, trobem la Casa Virgili, anomenada popularment com a Cal Militar, ja que el propietari Pere Virgili Saumell era un militar, resident a Barcelona.
 
 

Abans, durant els segles XVIII i XIX la família Saumell havia viscut en aquest edifici residencial, Cal Saumell, reconstruït el 1802
 
 

És molt corrent, per aquestes contrades, el guarniment amb ceràmica verda de les façanes.


Resta per a la incògnita, el perquè del puntet al costat del número de carrer, per uniformar-los a tots amb el 6 i el 9? o per què qui havia de col·locar-los no ho fes del revés o de costat?

 
 





1 comentari:

DORA ha dit...

Fantàstic reportatge :))