Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dilluns, 22 de setembre de 2014

Mont-ras

Municipi costaner de la comarca del Baix Empordà, que s'estén entre els darrers contraforts de les Gavarres i el mar.
A part d'un nucli urbà no gaire compacte, composen el terme diversos veïnats i la urbanització Torre Simona.


L'església parroquial de Sant Vicenç, documentada des del 1198, era subsidiària de Sant Martí de Palafrugell, l'antiga església va ser substituïda per un temple gòtic tardà a finals del segle XVI. Al segle XVII va esdevenir una parròquia independent.

Torre Simona
Torre rectangular construïda amb carreus, al segle XIV o XV. Posteriorment es va construir un mas adossat a la torre, actualment inexistent.


La Via Verda
Entre Palamós i Palafrugell fins a mitjans del segle XX hi circulava un carrilet. Recentment s'ha recuperat el seu traçat per a caminants i ciclistes.







dissabte, 20 de setembre de 2014

Montmaneu


Municipi de la comarca de l'Anoia, situat al seu extrem oriental, al límit amb la Segarra.
 
 
La Panadella
Ha estat des de fa anys, un tradicional lloc de parada de l'antic camí ral d'Aragó.
Fins fa unes dècades era pas obligat dels vehicles que anaven de Barcelona a Lleida, amb la creació de l'autovia, l'indret ha quedat fora de ruta.
 

El nucli urbà adjacent de la Panadella, gairebé deshabitat, li dóna un toc fantasmagòric a tot el conjunt.










 
 
 


diumenge, 14 de setembre de 2014

Espluga de Francolí, L'

Municipi situat al sud-oest de la comarca de la Conca de Barberà. La vila es va originar al voltant del Castell que Ponç de Cabrera va fer construir dalt d'un turó.
La nomenclatura de la vila prové del mot llatí spelunca, que significa espluga o cova, el motiu són les nombroses cavitats i balmes que hi ha sota  la població.
La Font Major és damunt la cova per on inicia el seu recorregut el riu Francolí al seu naixement de la confluència dels rius Sec i Milans.



El safareig públic construït a ran de la Font Major aprofitava les estrenades aigües del riu Francolí per fer bugada.



La cova, amb més de 3,5 quilòmetres de corredors, que travessen una bona part del subsòl de la vila. Va ser descoberta el 1853 i convertida en museu el 1994. Al neolític ja estava habitada per éssers humans.



Parc Prehistòric de la Font Major
Aquesta exposició ens mostra com era la vida fa milers d'anys. Animals prehistòrics que convivien amb els nostres avantpassats són ara mítics.



Església Vella de Sant Miquel
D'estil gòtic primerenc, construïda entre 1297 i 1324, damunt l'antiga església romànica documentada des de 1152




Església Nova de Sant Miquel
Situada davant de l'antiga església gòtica que a mitjans del segle XIX s'havia quedat petita. D'estil neoclàssic, construïda entre 1860 i 1888 tot aprofitant les pedres del castell que estava en ruïnes.


Només s'arribà a construir una de les dues torres inicialment projectades


Aquí es poden observar les dues esglésies cara a cara


El Celler de Baix
Edifici modernista dissenyat per Domènech i Montaner i construït pel seu fill Pere. Un dels primers cellers modernistes construïts a Catalunya que a partir del 1913 seria la seu d'una de les primeres cooperatives de Catalunya, la Cooperativa de l'Espluga, impulsada per Josep Maria Rendé, fill il·lustre de la vila i un dels màxims impulsors del cooperativisme a Catalunya.
Inicialment l'edifici comptava amb dues naus, la tercera s'hi va afegir el 1957



Antic Hospital
A la mateixa plaça de l'església (o hauria de ser de les esglésies?) hi ha ubicat l'edifici gòtic del segle XV, seu de l'antic hospital fundat per l'orde dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem


Font Baixa
Els 17 brocs que la composen representen les 17 lletres del nom de la vila. Construïda el 1852 amb les pedres d'un obelisc del segle XVII. Els brocs eren originalment de bronze, però en ser robats van ser substituïts pels actuals de ferro


El ferrer local Ramon Martí, va donar un toc artístic a l'espai amb la seva aportació amb forma de reixa forjada.


Barri del Caputx
La part més antiga de la vila, formada per carrers estrets i sinuosos a peus de l'antic castell, constituïa l'Espluga Sobirana, que a l'edat mitjana estava separada de l'Espluga Jussana, inclús a nivell jurisdiccional.




Casa del Caputx
Edifici residencial de voltants del segle XIV i recentment restaurat, una de les cases més interessants construïdes a redós del castell. El barri hi ha estat col·locat recentment, cosa que trenca l'harmonia de la construcció.



Castell de l'Espluga
D'origen remot, al segle XIII pertanyia als templers, després de ser destruït el segle XIX durant les guerres carlines, d'aquella notable fortificació de sis torres quadrades, ara només en queda el record, la resta d'un mur i les pedres que van ser aprofitades per construir l'església Nova.




Casa de la Vila
Acull les dependències municipals des de la seva construcció el 1560, com apunta la data inscrita a la façana. El pis superior s'hi afegí a finals del segle XIX


Portal de la Font Major
Construït a la primera meitat del segle XIV i allunyat de les muralles, se'n desconeix amb certesa la seva funció, podria haver estat un punt de control de les mercaderies que arribaven a la vila.


Casal de l'Espluga
Fill d'una de les nissagues més notables de la vila, Lluís Carulla va promoure la construcció d'aquest edifici sòcio-cultural. Projectat per Lluís Bonet, deixeble de Gaudí, va ser inaugurat el 1963.
A la seva façana s'hi representen escenes sobre la vida rural en forma de mosaic.


Celler de Dalt
També conegut com celler dels pobres va ser construït després que el 1931 fos fundada  la unió de Rabassaires.


Espero que aquesta petita mostra, que queda pendent d'ampliació sobre aquest notable indret de la Conca de Barberà sigui de l'agrat de tothom que topi amb aquesta entrada del bloc i sobretot dels meus amics, amfitrions i guies que em van obrir les portes de la seva vila d'origen i acollida i de les seves rodalies. Magda i Lluís va per vosaltres.