Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 30 d’agost de 2014

Vimbodí i Poblet

Municipi de la comarca de la Conca de Barberà, al seu límit sud-oest i fronterer amb les Garrigues.
Fins al 2006 el municipi s'anomenava simplement Vimbodí, el fet d'afegir Poblet a la seva nomenclatura respon a una estratègia comercial.

El Carrer Major
Eix vertebral de la vila, que la travessa de banda a banda. A sengles extrems hi havia un portal d'accés a l'antiga vila emmurallada, portals que van perdurar fins al segle XX, que van ser enderrocats. Al llarg del carrer s'hi poden observar diversos portals de pedra, la majoria del segle XVIII


Plaça Major i Ajuntament
L'Ajuntament, situtat a la Plaça Major, és un edifici d'origen medieval, restaurat el segle XVII i refet el XVIII



Fonts i safareig del Gorg
L'aigua de la font del gorg brolla de forma natural de les coves. El safareig, ubicat sota una balma, va ser restaurat i revestit amb rajoles a finals del segle XX



A l'abric de les vinyes i a redós de les muralles, s'alça imponent el monestir de Poblet, una joia de l'art cistercenc i un dels conjunts monàstics més importants d'Europa. Declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1991


Porta Reial
Dues grans torres poligonals flanquegen la porta d'entrada al monestir. L'obra, d'estil gòtic, va ser iniciada el 1369 i acabada a finals de segle. El portal està presidit per l'escut de la corona catalana i les armes de Pere El Cerimoniós.


Façana de l'església
D'estil barroc, construïda entre 1669 i 1717 per substituir l'antiga portalada romànica.
Porta rectangular presidida per l'assumpció de la verge, les escultures de sant Bernat de Claravall i sant Benet de Núrsia a banda i banda, les tres són obra de Domènec Rovira el Jove. Les columnes salomòniques que emmarquen les finestres es van construir uns anys després.


Palau del rei Martí
Edifici gòtic aixecat per ordre de Martí l'Humà el 1397 i interrompuda el 1410 per la mort del rei. Actualment allotja el museu del monestir.



Església Major de Santa Maria
Construïda a finals del segle XII amb un estil plenament romànic, les naus laterals però estan cobertes amb volta de creueria gòtica.






El retaule d'alabastre, obra cabdal del renaixement, va ser esculpit per Damià Forment entre 1527 i 1529


Porta de Prades
Arc adovellat amb merlets, és el que resta de la tanca d'un recinte que no es va arribar a construir.


Porta de l'abat Lerín i porteria.
Edificat entre 1531 i 1545, donava accés al recinte de clausura exterior, on residia el personal de servei i obrers del monestir. Dóna també entrada al porxo de la porteria.


Porta Daurada
Gran portal protegit per un gran matacà, que dóna accés al segon recinte clos. Construït cap a finals del segle XV, a sobre el portal hi ha esculpits els escuts de la corona catalana, la dels Trastàmara i de Sicília.
El seu nom prové del fet que abans d'una visita del rei Felip II, es van fer daurar les planxes de ferro que folraven les portes.


Capella de Sant Jordi
Edifici gòtic ordenat construir el 1452 per Alfons el Magnànim en commemoració de la presa de Nàpols 10 anys abans. Situada extramurs del segon recinte del monestir.


Ruïnes del Palau Abacial
Situat a la Plaça del Monestir, hi ha les restes d'un conjunt d'edificis construïts entre els segles XIV i XVIII, que es van incendiar el 1835. El que ara són ruïnes, van ser al seu temps el palau de l'abat.


Creu de l'abat Guimerà
Construïda durant l'abadiat de Joan de Guimerà entre 1564 i 1583 i ubicada originalment davant de la porta de Prades. Desaparescuda després de l'exclaustració, va ser localitzada i adquirida cap al 1930 a mans d'un antiquari de París. 



A les rodalies del monestir hi ha també certs elements interessants a descobrir.

Font de l'abat Siscar
Construïda els anys 1960, a partir del desviament de la veta que antigament havia abastit la font de la Magnèsia. Actualment ens ofereix ferro i magnesi com a nutrient de l'aigua dels seus brolladors.



Vinyes i vins
El conreu de la vinya i l'elaboració del vi ja eren presents a aquestes terres a l'època romana, però el posterior assentament dels monjos cistercencs amb les seves tècniques novedoses van donar a aquest preuat element un marcat caràcter diví. 
Actualment els seus vins, fruit de terres calcàries elevades a 500 metres d'altitud i sota la denominació d'origen Conca de Barberà, no tenen res a envejar als millors vins del país.



Granja-Castell de Milmanda
Antic castell, documentat des de 1149 quan era propietat de Bernat de Granyena i que el va cedir al monestir de Poblet el 1164.
Els monjos de Poblet hi van establir una granja, que van fortificar al segle XIV, abandonada el segle XVI, el segle XVIII es va rehabilitar i convertir en residència de repòs dels monjos.
Amb la desamortització va passar a mans particulars, actualment és propietat de l'empresa vinícola Torres.


5 comentaris:

DORA ha dit...

Un altre lloc ple d'història .
He trobat a faltar pero , algunes tombes , la del conqueridor , per exemple ;)

Felicitats pel reportatge i una abraçada! :))

Joan DE LOMAS AMARGANT ha dit...

Hola Dora, tens tota la raó, vam veure Poblet només per fora, entrar-hi va quedar pendent per un altre dia, que no serà molt llunyà.

Una abraçada

DORA ha dit...

Ahhh! ;))

Abraçada!

Teresa Duch ha dit...

Veig que vas fer una passejadeta pel poble i una gran passejada per Poblet. Bé, ja ho entenc, però et vas deixar racons molt especials. M'ha agradat veure el meu poble amb aquesta llum.

Joan DE LOMAS AMARGANT ha dit...

Hola Teresa, a Vimbodí ja hi havia estat fa molts anys però aquesta vegada només hi vam fer una volta nocturna. Tot i ser sota la llum dels fanals, ja vaig poder intuir que té molts racons a descobrir, i hi tornaré, segur.

Salutacions.