Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dimarts, 15 de juliol del 2014

Sant Vicenç de Torelló

Municipi de la comarca d'Osona situat al nord de la vall del riu Ges.
Fins al 1630, junt amb Sant Pere de Torelló i Torelló formaven un sol terme.
El municipi està format per tres nuclis de població, Sant Vicenç de Torelló, Borgonyà i Vila-seca.

Borgonyà

Antiga colònia tèxtil construïda a partir del 1890 a la banda de ponent del municipi, a tocar del riu Ter. 
En aquest indret hi havia anteriorment el mas Borgonyà i un petit santuari marià dedicat a la mare de Déu de Borgonyà.


Nuevas Hilaturas del Ter, companyia creada per empresaris escocesos, els quals van construir la fàbrica a tocar del riu Ter








Un canal transportava l'aigua del riu fins a les instal·lacions.


El 1895 la fàbrica va començar la seva activitat, amb personal escocès que s'encarregava de formar els treballadors local. 
El 1903 els Fabra i els Coats van fusionar les seves empreses i van constituir la societat Fabra i Coats, que va mantenir l'activitat tant en aquesta planta com a la de Sant Andreu de Palomar.
Després de diverses vicissituds l'empresa va cessar la seva activitat el 1999, poc més d'un segle després la sirena va emmudir i la xemeneia va deixar de fumejar.




Altres empreses van ocupar part de les seves instal·lacions, però d'altres  resten abandonades.




Tot i l'abandonament però, sembla com si algú hagués d'aparèixer de sobte al llindar d'alguna de les portes que romanen encara obertes.


Al mateix temps que la fàbrica es van construir els allotjaments per als treballadors, constituïts per casetes unifamiliars típicament britàniques.










La part residencial de la colònia es va anar dotant també d'establiments i serveis. Una fonda, una fleca, una carnisseria, barberia, casa-bressol, un centre recreatiu, baixador de tren, i posteriorment un casino i un restaurant, cosa que li donava certa prosperitat.







Més enlairades i més grans hi trobem les cases de l'administrador i del mestre.




Al cap de munt, al mateix indret on hi havia l'antiga església del segle XIII se'n va construir una de més gran.


Actualment les cases estan habitades i part del recinte fabril es pot visitar un diumenge al mes i durant la Festa Major, cap a la tercera setmana de juliol.

diumenge, 13 de juliol del 2014

Sant Pere de Torelló

Municipi del nord de la comarca d'Osona, situat a la vall del riu Ges. 


Església de Sant Pere

Edifici barroc construït entre 1726 i 1764 i amplada entre 1803 i 1809 amb la capella del Santíssim.
De l'antiga església s'e'n tenen notícies des del 1057




Si fem un volt pel petit nucli de la vila podrem observar algun edifici destacable


A la vall del Ges, la torneria va tenir un pes molt important en l'economia de la zona, i actualment l'ajuntament de la vila allotja la seu del gremi de torners de les comarques de Barcelona.


Una excursió interessant dins del seu terme municipal és una caminada vertical per la serra de Bellmunt.
 





 
El santuari de Bellmunt, l'ermita al cel suspesa, tal i com la va anomenar Jacint Verdaguer a l'Emigrant,  està situat a dalt de tot de la serra de Bellmunt, a 1246 metres d'altitud. Tallat sobre la mateixa roca, ocupa aquest lloc privilegiat des del segle XVI, tot ocupant l'espai on hauria estat enclavat el castell de Ça Reganyada, des de les primeries del segle XI

 



El santuari és un impressionant mirador de la Plana de Vic, la vall del Ges, el Bisaura i el Pirineu.




Si hem arribat a Bellmunt sense haver esgotat les nostres forces encara podem pujar una mica més, fins a l'observatori meteorològic, enclavat en un penyal proper



El santuari disposa d'hostatgeria i servei de bar i restaurant, cosa que contempla la possibilitat d'un descens nocturn després d'un bon sopar.
 



Bula d'Amunt

Municipi de la comarca del Rosselló, a la regió dels Aspres, situat a les gorges del riu Bulès, de qui pren el nom de Bula, ja esmentat el 942 i que es va convertir en Bula Sobirana el 1062.

Priorat de Serrabona

A set quilòmetres del nucli urbà i a 600 metres d'altitud, hi ha ubicada aquesta joia del romànic.





El primer esment de l'església es remunta a l'any 1069, el 1082 s'hi instal·laren uns monjos de l'ordre de Sant Agustí. 



La seva rellevància dins del romànic és deguda principalment per la tribuna que divideix l'església en dues parts.




El marbre rosa del Conflent utilitzat per esculpir els capitells amb la tècnica del trepant també li donen gran importància.


Abandonada al segle XVII, amb la mort de Jaume Serra, darrer prior, va passar a ser refugi eventual de pastors.


Enclavat entre muntanyes, aquest indret de pau gaudeix d'unes magnífiques vistes de l'entorn.
 


Al voltant del recinte s'hi ha instal·lat un petit jardí botànic