Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 30 de març del 2014

Vallbona de les Monges

Municipi de la comarca de l'Urgell, ubicat a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb, al peu de la serra del Tallat.

L'element més important del municipi és el monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona, que conforma junt amb el de Poblet  i Santes Creus, la ruta del Císter. Va ser fundat a la primera meitat del segle XII







El Temple 
Es va començar a construir entre els segles XII i el XIV, motiu pel qual es nota el pas del romànic al gòtic.











El campanar
Una obra mestra de l'arquitectura medieval, a part de ser un exemplar únic. Té forma octogonal coronat per una piràmide


El claustre
En forma de trapezi, va ser construït en diferents èpoques. La nau sud és del segle XII, d'un estil romànic i destaca per l'absència d'elements decoratius. La de Llevant del segle XIII, també romànica està guarnida amb rosetons i capitells. La nau nord, del segle XIV és una mostra del millor estil ogival, i finalment la de ponent, del segle XV i d'estil neoromànic amb tocs renaixentistes.







La primera notícia documentada del monestir data de 1153, inicialment era una comunitat mixta d'eremites, els quals es converteixen posteriorment en cenobites, sota la regla de Sant Benet i del fundador del monestir Ramon de Vallbona.
El 1175 els homes es traslladen al Montsant i Vallbona esdevé una comunitat exclusivament femenina.
El monestir de Vallbona era un monestir aïllat fins al Concili de Trento, que va establir que les comunitats de monges havien de viure prop de nuclis poblats.
Això va facilitar la creació del nucli urbà al voltant del monestir.






Passejar pels carrers de Vallbona et trasllada sens dubte, a l'època medieval, ja que ben poca cosa ha canviat des d'aleshores.










Santuari del Tallat
Situat al cim d'un turó de 787 metres d'altitud, a la serra del Tallat. Aquest santuari marià d'estil gòtic va ser antigament un priorat









Actualment el santuari està habitat per dos eremites, és curiós perquè pel fet de viure plegats ja trenquen la regla principal de fer una vida solitària.


Observatori d'artilleria del Tallat
Construït durant la Guerra Civil amb carreus i altres elements arquitectònics del monestir.
Era un punt de guaita que eventualment també podia tenir la funció de refugi antiaeri, estava connectat a un traçat de trinxeres defensives.




El municipi està format pels nuclis de Rocallaura (entitat municipal descentralitzada) i Montblanquet.

Rocallaura
Situada a la part sud-oriental del municipi dalt d'un turó a 649 metres d'altitud.



Sant Fruitós de Bages

Municipi de la comarca del Bages, que s'estén a la dreta del Llobregat.

Documentat des del segle X, neix de la fusió de diverses parròquies.

La sèquia de Manresa, que recull l'aigua del Llobregat a l'alçada de Sallent i la transporta fins a la capital bagenca, travessa una bona part del terme municipal.




El pas de la sèquia per aquest terreny predominantment pla, facilita el manteniment de camps de conreu.



Cal Sequiaire
Habitatge de l'encarregat de la vigilància i manteniment de la sèquia.


Sant Iscle de Bages
Poble rural de masies disperses, ubicat al bell mig del Pla de Bages.
El Mas Sant Iscle, documentat des del 950 n'és el més important i el que dóna nom al poble.
El cultiu de la vinya i l'elaboració de vins i caves ha estat una constant en aquest indret.



Sant Iscle i Santa Victòria
Església romànica d'una sola nau ubicada dins del Mas de Sant Iscle.
Alçada al segle XII, conserva l'estructura original tot i que ha estat posteriorment restaurada.

dissabte, 22 de març del 2014

Vilassar de Dalt

Municipi de la comarca del Maresme. El seu nucli urbà amb carrers estrets i costeruts conserven encara la seva fisonomia medieval.



Se'n té esment des de l'any 978, tot i que importants jaciments prehistòrics demostren que ha estat habitada des molt abans. El nom té el seu origen en la veu romana Villa azari.

Castell de Vilassar
Els seus orígens es remunten probablement al segle X, quan només hi hauria una torre cilíndrica amb un recinte emmurallat. Al segle XI pertanyia als Sant Vicenç, senyors de Burriac.
L'actual forma la va adquirir entre els segles XIV i XV, per entrar en decadència a partir del segle XVI



Església Parroquial de Sant Genís
Edifici religiós d'estil classicista italià, obra d'Antoni Fisas, construït el 1943. El 1941 s'havia enderrocat l'anterior església gòtica, incendiada durant la Guerra Civil.



Casa de la Vila
Edifici administratiu construït el 1884, i restaurat i ampliat als anys 70 del segle XX, la part inferior de l'edifici imita carreus de diferents tonalitats.


Cal Noi Baiau
Malnom de Josep Piferrer Pintó, que després d'adquirir en subhasta els terrenys on hi havia l'antiga casa de la vila hi va construir aquest edifici amb dues galeries d'estils neoàrab.


Can Bonhivern
Documentada des del 1229 quan era coneguda com Can Malhivern. Integrada dins del nucli urbà, toi i que ha estat modificada al llarg dels anys, conserva el portal de punt rodó amb grans dovelles i dues finestres gòtiques.


Edifici d'habitatges protegits, projectat per Arturo Frediani i Mercè Martín. El 2008 va guanyar el premi Catalunya Construcció en l'apartat d'Innovació. 
Edificat amb materials de poc rastre, incorpora també mitjans passius de control climàtic, de manera que conserva la temperatura interior amb molt poca despesa energètica.