Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dijous, 15 d’agost de 2013

Porqueres

Municipi de la comarca del Pla de l'Estany, la major part de la superfície de l'estany de Banyoles pertany a aquest municipi. La seva població està força disseminada i composta per 7 pobles.

Santa Maria de Porqueres
Església romànica documentada des del 1182, any de la seva consagració, però existent molts anys abans.




Aquest temple no ha tingut mai població agrupada al seu voltant, només la rectoria i l'antic castell l'acompanyaven. 
La portalada, en sobresortir cap a un metre del pla de la façana la diferencia de la majoria de les portalades de l'època. A cada banda de la portalada, una parella de capitells. Quatre arcs no del tot paral·lels emmarquen la porta.


L'espai interior és molt simple, composat per una nau d'una sola tramada amb un absis de cos més baix i paviment més alt, les dues parts estan vinculades i ressaltades per un arc triomfal.



Bosc eròtic de Can Ginebreda
Des de 1975 l'escultor Xicu Cabanyes va començar a omplir aquest bosc, situat al marge de la GI-524 de Banyoles a Olot, d'escultures de caire eròtic. Hi entrem?


Un cop travessada la porta d'entrada, se'ns obre un món d'il·lusió. Un conjunt de més de 100 obres del propi autor impregnades totes elles d'una gran simbologia i rotunditat.

Aquí en podem veure un petit recull, perquè aquesta col·lecció bé mereix un capítol a part, i es podrà veure més àmpliament al meu altre bloc http://espaisiracons.blogspot.com


Dona desorientada



Naixement de la mort



Txernòbil






Dona sense ànima




Calze Felatori



Violència de gènere


Les Estunes
Sortint de Banyoles per la GI-524 en direcció a Mieres, a pocs quilòmetres trobem un indicador a l'esquerra que ens mena a aquest singular paratge.
Un bosc de roures i alzines enclavats sovint a la mateixa roca, el travertí propi de zones pantanoses.
Esquerdes i baumes accidenten el terreny.







Esquerdes per on ens podem endinsar per contemplar-les des de les seves profunditats aquest espai de gran valor geològic.





 Aquest paratge està habitat, les goges l'han convertit en el seu palau, però s'amaguen tan bé que cap ull humà ha aconseguit mai veure-les. De lluny però hom pot sentir els seus cants de veus melodioses.











2 comentaris:

El pare ha dit...

Joan,
De moment ja en tenim un tastet, espero el plat fort.
Una abraçada.

joanloam ha dit...

Estic deixant passar uns dies per evitar deixar-me influir pel teu magnífic reportatge, cosa difícil.

T'agraeixo el comentari i els ànims.

Una abraçada

Joan