Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dijous, 27 de juny de 2013

Vilafranca de Conflent

Vila i municipi de la Catalunya Nord, a la comarca del Conflent situada a l'aiguabarreig del Tet i el Cadí. 

Fundada el 1090 per Guillem Ramon, comte de Cerdanya. Assetjada durant 6 dies i saquejada pels francesos el 1654.

Fortificada entre 1669 i 1687 per l'enginyer militar Vauban amb elements defensius que avui encara es conserven i que constitueixen el principal atractiu turístic de la vila.







Fort Libèria.
Situada al cim del mont Belloc, construïda per Vauban el 1681 després del Tractat dels Pirineus. El fort s'enllaça amb la vila a través d'unes escales subterrànies de 734 graons.


Església de Sant Jaume
Església romànica que tot i ser esmentada des de finals del segle XI, cal datar-la en conjunt a la segona meitat del XII. Consta de dues naus, la primera del segle XII i la segona del XIII, on segurament hi havia hagut un claustre.



El campanar és una torre quadrada coronada per merlets piramidals i finestres d'arc apuntat al pis superior. La construcció és de carreus de marbre rosat local, tallats acuradament.



Tot el conjunt urbanístic de la vila conserva encara un aire medieval





El 23 de juny amb l'arribada de la flama del Canigó, Vilafranca es vesteix de festa, castellers, dansaires, cavallers, gegants... arribats de totes les contrades dels Països Catalans es passegen pels seus carrers tot fent llurs actuacions.



Festa que culmina a la nit amb l'encesa de la tradicional foguera de Sant Joan


6 comentaris:

maria moncal ha dit...

vilafranca té un cert encant, sempre tan concorregut.
bon reportatge!
salutacions

DORA ha dit...

Precioses fotografies , Joan ..Vauban, estic amb Victus , i el enginyer Vauban és un personatge important ..
Bona informació . Un viatge precios! :)

joanloam ha dit...

Tens raó, **Maria**, té molt d'encant, jo no el coneixia.

salutacions.

Joan

joanloam ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
joanloam ha dit...

Jo també éstic amb Victus, Dora, i va ser una sorpresa perquè vaig començar a llegir el llibre tornant de Vilafranca i no sabia que Vauban hi sortia. Sànchez Pinyol m'està canviant l'esteorotip que tenia format de cada personatge i de la història en sí, i segons sembla sap de què parla, ja que és historiador.


Una abraçada

Joan

Una abraçada.

Assumpta ha dit...

T'acabo de descobrir gràcies al Blog-via per la Independència... Tens un blog fantàstic!! :-))

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/