Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dijous, 27 de juny del 2013

Vilafranca de Conflent

Vila i municipi de la Catalunya Nord, a la comarca del Conflent situada a l'aiguabarreig del Tet i el Cadí. 

Fundada el 1090 per Guillem Ramon, comte de Cerdanya. Assetjada durant 6 dies i saquejada pels francesos el 1654.

Fortificada entre 1669 i 1687 per l'enginyer militar Vauban amb elements defensius que avui encara es conserven i que constitueixen el principal atractiu turístic de la vila.







Fort Libèria.
Situada al cim del mont Belloc, construïda per Vauban el 1681 després del Tractat dels Pirineus. El fort s'enllaça amb la vila a través d'unes escales subterrànies de 734 graons.


Església de Sant Jaume
Església romànica que tot i ser esmentada des de finals del segle XI, cal datar-la en conjunt a la segona meitat del XII. Consta de dues naus, la primera del segle XII i la segona del XIII, on segurament hi havia hagut un claustre.



El campanar és una torre quadrada coronada per merlets piramidals i finestres d'arc apuntat al pis superior. La construcció és de carreus de marbre rosat local, tallats acuradament.



Tot el conjunt urbanístic de la vila conserva encara un aire medieval





El 23 de juny amb l'arribada de la flama del Canigó, Vilafranca es vesteix de festa, castellers, dansaires, cavallers, gegants... arribats de totes les contrades dels Països Catalans es passegen pels seus carrers tot fent llurs actuacions.



Festa que culmina a la nit amb l'encesa de la tradicional foguera de Sant Joan


dimecres, 26 de juny del 2013

Prada de Conflent

Capital de la comarca del Conflent, que ocupa una bona part de la cubeta de Prada en el recorregut del riu Tet. Al sud limita amb els contraforts del Canigó al Coll de Creu i s'estén al nord fins a la vall de la Castellana.

El nom, esmentat des del 843 deriva del llatí "prata" (praderies), data en que Carles el Calb va fer donació de la vila de Prada al comte d'Urgell i Cerdanya.



Església parroquial de Sant Pere
Bastida el segle XVII al mateix lloc d'una anterior del segle IX i dedicada a Sant Pere, Sant Salvador i Sant Joan.



El campanar romànic i quadrat data del segle XII




A l'altar major hi destaca un notable retaule barroc de fusta policromada, obra de Josep Sunyer el 1699







Al segle XIII la ciutat es va dotar d'un recinte fortificat que va ser ampliat el segle XVI i posteriorment derruït.







Pau Casals i Pompeu Fabra junt amb altres republicans exiliats, van trobar refugi a Prada durant l'ocupació franquista.

Pau Casals va ser el precursor d'un festival de música, que s'hi celebra des del 1950 i que avui encara perdura i es coneix amb el seu propi nom.



I am a Catalan... així comença el discurs que va fer Pau Casals a la seu de les Nacions Unides en ser-li concedida el 1971 la medalla per la pau.






Des del 1968 se celebra a la vila la Universitat Catalana d'Estiu.


Montboló

Municipi de la comarca del Vallespir, que s'estén a l'esquerra del riu Tec. Situat al cor de la comarca, entremig de la plana del Rosselló, les Alberes i el Canigó.

Hi ha constància de presència humana al municipi des del 4500 a.C. segons restes trobades a la cova de la Balma.

El primer esment del topònim data del 993, on s'esmenta l'església de Sant Andreu

Més del 90 per cent del municipi està ocupat pel bosc, essencialment de roures, castanyers, faigs i avets.







diumenge, 16 de juny del 2013

Guimerà

Vila i municipi de la comarca de l'Urgell, situada a la vall del riu Corb a la part sud-oriental de la comarca i fronterer amb la Conca de Barberà.

El nucli principal de cases reposa sobre la vessant nord de la vall, on els carrers i cases s'enfilen muntanya amunt. Aquest fet dóna motiu a que a la vila se l'anomeni de forma simpàtica "9 de copes"



El nucli antic de Guimerà és una mostra d'arquitectura medieval, farcit de cases centenàries, arcs, portals, cases pont...
La conservació d'aquest conjunt d'elements arquitectònics li va permetre obtenir la declaració de conjunt històric artístic el 1975 i la catalogació el 1993 de Bé Nacional d'Interès Cultural.








El Castell
El seu origen és al segle XI arran del procés de reconquesta i repoblació. El nucli original fou la torre, a partir de la qual es van anar construint la resta d'estances en funció de les necessitats del moment. El segle XVI es va convertir en palau residencial.





Unes escales metàl·liques externes ens permeten accedir fins dalt de la torre des d'on podem veure tota la vila i bona part de la vall del riu Corb.

  





L'església de Santa Maria està situada a la part alta de la vila, prop de les restes del castell.



Gòtica de transició amb reminiscències romàniques, va ser construïda el segle XIV i restaurada el XVIII i XIX. Edifici de planta quadrangular i absis poligonal amb una sola nau tancada per arcs i envoltada de capelles de diferents èpoques.





L'altar major mostra un retaule de Santa Maria, d'estil gaudinià i obra de Josep Maria Jujol.

La bellesa del seu conjunt combinada amb els colors del seu entorn ens permet obtenir molt magnífiques imatges.