Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dilluns, 14 de gener del 2013

Altafulla

Vila de la comarca del Tarragonès, situada al marge esquerre del riu Gaià. Declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. 

La vila d'Altafulla va néixer al segle XI a redós del castell, aquest nucli central està ubicat a la part alta del mont de Sant Antoni.

Passejar pels carrers d'Altafulla et transporta a una època medieval que s'ha sabut conservar.








L'església parroquial d'estil neoclàssic dedicada a Sant Martí, va ser construïda entre 1701 i 1705.





El castell té forma de polígon irregular amb aspecte de fortalesa. Es conserva en molt bon estat, va ser reconstruït a través d'uns plànols del segle XV.






El monument als castellers, obra de l'artista local Martí Royo inaugurat el  1989 commemora el pilar de 8 amb folre i manilles assolit el 1878 en aquesta plaça.  




La plaça del Pou la presideix l'ajuntament i està envoltada per cases senyorials i pel pou que li dóna nom.




De la vila closa resten dempeus alguns dels antics portals



 

Els pescadors, al llarg del segle XVIII van anar construint magatzems arrenglerats a ran de mar. A principis del segle XX es van anar convertint en vivendes i va sorgir el barri de les Botigues








La casa de l'Arc és la més significativa d'aquest conjunt urbanístic, el 1994 es va urbanitzar el passeig. 




Les seva extensa platja ha convertit Altafulla en un reclam turístic, no tan massificat però, com en altres indrets de la Costa Daurada, tot conservant una atractiva façana marítima.






Riba (La)

Vila de la comarca de l'Alt Camp, al NO del Camp de Tarragona i emmarcada dins de les muntanyes de Prades. Banyada pel riu Brugent que prové de Capafonts s'aiguabarreja amb el Francolí a la part baixa del poble.

L'església parroquial de Sant Nicolau va ser construïda a la segona meitat del segle XVIII



Per la seva geografia, La Riba té molts indrets amb grans atractius, entre ells els voltants de la carretera que l'enllaça amb Farena, com la Penya Roja lloc preferit per als escaladors.







dissabte, 5 de gener del 2013

Prades

Vila i municipi de la comarca del Baix Camp, al centre de la serralada de Prades. A bona part de les edificacions s'ha utilitzat la pedra sorrenca de color rogenc característica de la zona, per la qual cosa rep el sobrenom de Vila vermella. 
El seu clima atlàntic degut a l'alçada (950 m.) la va convertir en un lloc d'estiueig. L'hivern és fred i la neu s'hi fa present any rere any.

El poble antigament estava envoltat de muralles, de les quals només en queden algunes restes.

Davant el portal de la muralla d'entrada a la vila hi trobem la creu de terme de voltants del segle XIII



Després de travessar el portal, arribem a la


Plaça Major, plaça porxada, que conserva el seu caràcter medieval.





Al mig de la plaça hi podem observar un exemplar insòlit de font renaixentista. Font de quatre brocs d'on hi brolla aigua de forma incansable, excepte la nit del tercer dissabte de juliol, que en raja cava. Un grup d'amics del poble va presentar la idea a l'ajuntament i es va posar en marxa el 1979, són les Festes del Cava, cada cop més populars a la comarca.


A la Plaça Major hi està ubicada l'església de Santa Maria la Major, construïda a l'època de transició del romànic al gòtic, amb detalls renaixentistes.




dimecres, 2 de gener del 2013

Capafonts


Municipi de la comarca del Baix Camp a la serra de Prades, el topònim deriva del llatí Capite Fontium (cap de les fonts), hi ha dins del municipi 53 fonts censades.

Apareix esmentat a la carta de població de Prades el 1159. Des de la seva fundació fins a meitats del segle XX tenia un sistema feudal, primer per propietat dels comtes i posteriorment de terratinents.

La principal activitat econòmica és l'agricultura. Degut a la gran quantitat d'aigua de la zona, combina el secà amb el regadiu. Avellanes, hortalisses i patates en són el cultiu principal.



El riu Brugent, va deixant rastre al llarg del seu recorregut, tot deixant indrets paradisíacs com a culminació de la seva obra.