Vilanova i la Geltrú

Municipi de la comarca del Garraf, de la qual n'és la capital.

El municipi està format per dos nuclis de població:

Vilanova de Cubelles, que inicialment formava part del municipi de Cubelles i la Geltrú, que antigament era un municipi independent.

Diu la llegenda que el senyor feudal de la Geltrú va dictar una llei que obligava a les noies acabades de casar a passar la primera nit amb ell (dret de cuixa), això va fer que molts geltrunencs marxessin a vora el mar a viure al municipi de Cubelles, fundant la Vila Nova de Cubelles. El 1274 el rei Jaume II li va concedir la carta de població.

Al segle XVIII, Vilanova va rebre permís per obrir comerç amb Amèrica, cosa que va suposar una efervescència econòmica i cultural molt important.

La creació de frondosos jardins i el el contacte amb l'illa de Cuba li van donar el sobrenom d'Havana Xica

Vilanova

Les platges
Tres quilòmetres i mig de platja de sorra fina basteixen el litoral. Són platges de gran amplitud i aigües de poca profunditat.

Plaça de la Vila
Conjunt urbanístic d'estil neocolonial. Urbanitzada a mitjans del segle XIX després d'enderrocar l'antic convent dels caputxins. És una de les places porxades més grans de Catalunya

Al centre de la plaça hi ha l'escultura de Josep Tomàs, un dels "americanos" enriquits a Cuba, obra de Damià Campeny.

Casa de la Vila
Edifici públic d'estil neoclàssic construït entre 1863 i 1867, obra de Francisco de Paula.

Església parroquial de Sant Antoni Abat
Edifici religiós d'estil barroc, construït entre 1734 i 1771, substituint l'antiga església del segle XIV

La façana principal és obra de Josep Oriol Bernadet el 1877. Hi destaquen quatre grans columnes que sostenen un frontó amb entaulament llis.

L'escultura dedicada a Sant Antoni Abat, obra de Pau Carbonell presideix la façana

El campanar, construït entre 1672 i 1706 és tot el queda de l'antiga església, enderrocada el 1790

Després de patir greus desperfectes durant la guerra civil, va ser restaurada, la restauració de la façana posterior va acabar el 1977

Biblioteca-Museu Víctor Balaguer
Edifici públic d'estil neoclàssic construït per Jeroni Granell entre 1882 i 1884.
Ubicat en un jardí vuitcentista va ser promogut per Víctor Balaguer i expressament concebut com a biblioteca i museu

A banda i banda de l'entrada principal hi ha ubicades les escultures de l'arquebisbe Armanyà i el poeta Cabanyes, els dos més il·lustres personatges vilanovins.

A la biblioteca s'hi conserven més de 25000 volums, sala que conserva l'aspecte de quan va ser creada.

A part s'hi fan exposicions temporals, com aquesta dedicada al drac i diables de Vilanova.

Casa de Santa Teresa
Edifici residencial d'estil eclèctic, obra de Bonaventura Pollés el 1889.
Ubicat al mateix jardí que la biblioteca-museu, era la residència de Víctor Balaguer en les seves estades a la vila.

Can Papiol
Edifici residencial d'estil neoclàssic construït entre 1790 i 1801 per al polític i erudit Francesc de Papiol.
Un seu descendent va vendre el 1959 la casa a la Diputació de Barcelona. Actualment és la seu del Museu Romàntic.

Església de Sant Josep (o dels Josepets)
Edifici religiós d'estil barroc, construïda entre 1735 i 1784. Església de l'antic convent carmelità i hospital.

Can Pahissa
Edifici modernista, el més notable de Vilanova, promogut per Sebastià Soler Miró, retornat de Xile i obra de Josep Maria Miró entre 1916 i 1921
Actualment és un casal d'avis.

Estació de ferrocarril
Edifici públic d'estil neoclàssic construït el 1881. Francesc Gomà, "americano" i principal mecenes vilanoví, va ser el principal promotor de l'arribada del tren a Vilanova.

Plaça de les Cols
Formada a partir de principis del segle XVIII, el nom ve donat perquè el 1732 s'hi van traslladar les pageses que venien verdures.
Hi ha diversos edificis de valor històric.

Mercat del Centre
Edifici racionalista construït entre 1935 i 1941, obra de Josep Miró, gràcies a la donació de Cristòfol Solé, retornat de l'Argentina el 1928. Va ser remodelat el 1999.

Casa Renard
Edifici residencial d'estil modernista, obra de Josep M. Miró, també coneguda com a casa Magrinyà.

Torre de Ribes Roges
Torre fortificada construïda el 1874 durant la tercera guerra carlina. Habilitada com a espai artístic i coneguda també com a Torre Blava per la seva decoració interior.

Casa Mir
Edifici residencial d'estil romàntic, construïda el 1869. Va ser la residència del pintor Joaquim Mir. Actualment és la seu d'UGT

Casa Joan Roig
Edifici residencial d'estil romàntic, construït el 1884 amb la promoció de Joan Roig.

Font de la Plaça Miró
Una de les diverses fonts que van ser destinades a abastir d'aigua la vila. Promogudes per la companyia Samà Raventós i Cia, fundada per Salvador Samà.
Obra de Francisco de Paula el 1861, construïda en marbre i pedra.

El 21 de setembre de 1859 va néixer a Vilanova i la Geltrú Francesc Macià i Llussà que fou president de la Generalitat entre el 14 de desembre de 1932 i el 25 de desembre del 1933, data de la seva mort. 

Museu del Ferrocarril
Ubicat en un edifici del segle XIX que estava destinat al manteniment i reparació de locomotores de vapor.
La col·lecció que conté és la més important d'Europa.

 

 

Per acostar el tren als més menuts i mantenir viva la tradició hi ha instal·lat un circuit ferroviari en miniatura al Parc Ribes Roges

 

La Geltrú

Nucli antic de la Geltrú
El nucli antic va estar emmurallat durant l'època medieval, tot i que la majoria d'edificis són de construcció posterior, els carrers conserven l'antic traçat.

Castell de la Geltrú
Reconstrucció feta per Jeroni Martorell de l'antic castell gòtic. De l'original es conserven alguns elements com les finestres i escuts però no la torre mestra.

Església de Santa Maria de la Geltrú
Edifici religiós d'estil barroc, construït a principis del segle XVIII.
L'original església de la Geltrú està documentada des del 1143

Carrers de la Geltrú