Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dimarts, 9 d’agost de 2011

Olot

Capital de la comarca de la Garrotxa, situada en una plana envoltada per diverses serres. Forma part del Parc Natural de la Zona volcànica de la Garrotxa.

L'antic nucli d'Olot va créixer al voltant de l'església de Santa Maria, anterior al segle IX.

L'origen etimològic del nom de la ciutat és bastant incert, la més estès però, és que provingui d'ala, ja que s'ha trobat documentat amb els noms d'Aulot i Alot.




Dins del seu terme municipal hi ha quatre volcans.
El Montsacopa, que és d'origen estrombolià, té una alçada de 94 metres, 120 metre de diàmetre de cràter i 12 metres de fondària.



 Va erupcionar fa uns 100000 i és el darrer que es va formar a Olot. El seu cràter arrodonit és producte d'una erupció poc explosiva seguida per una altra de més explosiva.


Al costat del seu cràter hi trobem l'ermita de Sant Francesc, construïda el segle XVII i emmurallada el 1812 durant l'ocupació francesa.






Església parroquial de Sant Esteve
El primer esment de l'església original data del 846, des d'aleshores ha tingut diverses reedificacions, el 1116, el 1529 a causa de terratrèmols i el 1729 que li dóna l'aspecte actual, de planta de creu llatina d'estil neoclàssic.




Torre Malagrida
Edifici residencial d'estil noucentista
Projectat per Bonaventura Bassegoda i construït entre 1921 i 1922.
Va ser residència d'estiu de Manel Malagrida, que va emigrar a l'Argentina el 1890 on va fundar la primera fàbrica de tabac del país "Cigarrillos París".
Va tornar ric a Catalunya el 1904 i es va establir a Barcelona, uns anys després es faria construir aquesta residència d'estiu al seu Olot natal.








Confiscada durant la guerra civil, en què Malagrida es va haver d'exiliar a Itàlia i recuperada en acabar el conflicte. El posterior progressiu abandonament la va portar a les portes de l'ensorrament fins que el 1982 va ser adquirida per part de l'Ajuntament d'Olot, per un preu simbòlic als seus hereus. 
L'Ajuntament va restaurar la residència i la va convertir en alberg.







Casa Solà Morales
Reforma efectuada per Lluís Domènech i Montaner entre 1913 i 1916 d'un antic casal barroc.
Les figures femenines adossades a les columnes són obra de l'escultor Eusebi Arnau i Mascort.





Casa Gaietà Vila
Edifici modernista projectat per Alfred Paluzie i aixecat entre 1901 i 1905



Torre Pons i Tusquets
Torre senyorial obra d'Albert Blasco
Construïda entre 1916 i 1917


L'eixample Malagrida
Projecte finançat per l'indià Manel Malagrida, que a manera de les ciutat jardí angleses havia d'unir dos espais residencials a l'entorn de dues grans places.





Can Joanetes
Edifici industrial d'estil noucentista.
Projectat per Joan Roca Pinet i construït entre 1926 i 1928.
Restaurat el 1985 i convertit en seu de l'Ajuntament


Plaça de Bous
Inaugurada el 1859, és la més antiga de Catalunya.
La darrera cursa s'hi va celebrar el 2005