Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dimecres, 25 de maig del 2011

Sant Pere de Ribes

Municipi interior de la comarca del Garraf, situat a la banda meridional al massís que dóna nom a la comarca. Tot i ser interior el seu terme baixa fins a la costa per assolir una línia de costa de 658 metres entre Sitges i Vilanova i la Geltrú.
 
L'autòdrom de Terramar és un circuit per a automòbils inaugurat el 1923 que té una longitud de 2 quilòmetres, on es podien assolir velocitats fins a 180 km/hora. Això va fer que quedés obsolet en poc temps i fes fallida el 1928. Actualment està en estat de degradació total i envaït per la vegetació.


 

Dins del nucli hi podem trobar força elements arquitectònics destacables, com l'església neogòtica de Sant Pere i Sant Pau construïda entre les acaballes del segle XIX i el XX amb l'aportació de Francesc Marcer, hereu de Can Puig, que van enriquir-se tot fent les Amèriques. Un tret característic són els seus dos campanars bessons.




La plaça Marcer precisament, davant la façana principal de l'església és el centre neuràlgic de la vila.


A la plaça de la vila està ubicat l'ajuntament, un edifici modernista obra de Bonaventura Pollés el 1893.


Un altre element modernista és el Redós de Sant Josep i Sant Pere, construït a principis del segle XX com a hospital i asil pel llegat dels germans Josep i Pere Jacas que també havien fortuna a ultramar.



Al nucli urbà hi tenim força elements arquitectònics rellevants.






El carrer del Pi és un carrer que s'enfila cap a la part alta de la vila, on hi trobem un altre element del modernisme.




 
La Riera de Sant Pere de Ribes separa el nucli principal amb el de Sota-Ribes



 

 




 

diumenge, 1 de maig del 2011

Ametlla de Mar, L'

14 quilòmetres de costa conformen aquest poble de la comarca del Baix Ebre, entre el Cap de Terme i el barranc de l'Àliga, amb diversos nuclis dispersos de població.

Existeixen poques dades dels primers nuclis de població fins que al segle XVIII va sorgir el poble modern com a nucli pescador adscrit al Perelló


La Plaça del Canó representa els orígens de la població, quan als voltants de 1775 un pescador valencià va desembarcar amb la seva família i va construir la primera casa al costat de la cala. D'aquí ve que als seus habitants se'ls conegui com a caleros. El canó va ser recuperat del fons del mar.



L'església de la Candelera, pintada de blanc immaculat corona el nucli urbà. Construïda originalment el segle XIX, va ser substituïda per l'actual que va ser aixecada entre 1927 i 1960.
 
 
No s'entendria que amb la tradició pesquera de "la Cala" no hi hagués un port pesquer, port que posteriorment va ser ampliat per enquibir-hi la funció recreativa.
 


 
Encara ara s'hi celebren subhastes de peix, i obertes al públic, però només en qualitat d'observadors.
 




 
Aquí podem veure de lluny, l'antiga Llotja del Peix, edifici porticat construït el 1947, un cop rehabilitat cap al 2008 avui en dia allotja un centre d'interpretació de la pesca.
 
 
En diuen "la Cala", però podem comptar fins a 30 cales dins del seu terme municipal que presenta un litoral ben abrupte.
 


 



Tot aquest litoral forma part del GR-92, el sender de la Mediterrània. 
 








El Port Natural de l'Estany és una entrada de mar d'una 400 metres de llargada per 60 d'ample que forma un port natural que era utilitzat pels pescadors per guardar-hi les embarcacions. Avui en dia se'n fa ús recreatiu.
 





 
Durant la Guerra Civil es van construir fortificacions per defensar la costa dels atacs enemics, molts d'aquests búnkers i bateries formen part encara del paisatge costaner