Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 24 d’abril del 2011

Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant

Municipi costaner de la comarca del Baix Camp, fins al 1990 era oficialment Vandellòs.

Vandellòs

És el nucli històric del municipi, documentat des de 1342 amb el nom de Vallis Lauroromi i al 1460 com a Vall de Llorer



Església parroquial de Sant Andreu

Temple barroc construït cap a finals del segle XVIII damunt d'un anterior temple documentat des de 1350



L'Hospitalet de L'Infant

Nucli costaner del municipi, el centre del qual està damunt d'un promontori flanquejat per platges extenses.

Hospital del Coll de Balaguer
Fundat el 1344 per l'infant Pere, fill de Jaume el Just Blanca de Nàpols per donar allotjament als viatgers i religiosos que transitaven per la Via Augusta romana entre Barcelona i València.





Platja del Torn
La més extensa del municipi, franja que supera el quilòmetre de longitud i que separa el mar de les roques i el bosc. L'Illa del Torn és una gran roca que s'endinsa en el mar amb les restes d'una torre de guaita al seu cim.






És segurament la platja de tradició naturista més extensa de Catalunya, amb el càmping Temple del Sol amb accés directe a la platja.












dissabte, 9 d’abril del 2011

Banyoles


Municipi de la comarca del Pla de l'Estany de la qual n'és la capital. Comarca creada el 1988.

L'estany de Banyoles és l'estany natural més gran de Catalunya, amb 2150 m. de llargada, 775 d'amplada màxima i uns 45 metres de profunditat, llevat dels embuts de surgència que poden arribar als 120. És alimentat pels aqüífers provinents de l'Alta Garrotxa. Tot i portar el nom de la ciutat, la major part de la superfície de l'estany pertany al terme municipal de Porqueres.

 
 
 
L'estany és una zona d'esbarjo per excel·lència, tan al seu voltant com al seu interior. Esbarjo per a grans petits ja siguin humans o no.
 





 
 
Banyoles va ser subseu olímpica als jocs de Barcelona 1992. Les competicions de rem sempre han estat presents a l'estany.

Banyar-se a l'estany només està permès a les zones 
senyalitzades


 
El parc neolític la Draga està ubicat prop de l'estany. Les excavacions van començar el 1990 i intenta difondre com era la vida en aquest assentament cap als VI mil·leni abans de Crist. 


 
Entre els segles XIX i XX es van construir una vintena de pesqueres, inicialment ideades per a la burgesia local i estiuejants. Construïdes en diferents estils de l'època com eclecticisme, historicisme o neoclacissime. Des de l'any 1931, per prohibició de l'ajuntament no se n'ha construït cap més.
 





 
L'estany és una porta oberta a la natura, a la imaginació, al paisatgisme, milers d'escenaris per immortalitzar, cadascun d'ells únic i irrepetible.
 



 
Banyoles no és només l'estany, si dediquem una estona a passejar pel seu nucli urbà, descobrirem altres elements interessants com el Monestir de Sant Esteve, una de les primeres fundacions benedictines del principat i probable bressol de la ciutat. L'edifici actual és una barreja de neoclàssic, gòtic i barroc.

La Plaça Major de Banyoles és totalment porxada. Els porxos estan formats per 37 arcs irregulars
 



De la muralla que encerclava la ciutat només en queda algun petit tram de la seva reconstrucció del segle XVI


 


Can Gussinyé és una interessant vivenda unifamiliar d'estil noucentista de les primeries del segle XX.


Santa Maria dels Turers, construïda inicialment el 1017, ha estat reconstruïda en diferents etapes en estils gòtic i neoclàssic.



L'art modern de bon gust present als carrers de la ciutat conviu amb harmonia amb les construccions d'altres èpoques.
 

Entre 1928 i 1956 un tren petit, el tren Pinxo de Banyoles, que va donar nom a una cançó, va unir Banyoles amb Girona. Avui en dia és un trenet turístic que circula per la ciutat de juliol a setembre.